Noticias
Una dimissió que no resol la crisi política al País Valencià
Els valencians es troben des d'aquest dilluns al matí amb una situació insòlita: tenen un president en funcions que ha dimitit, però, com que no s'han convocat eleccions, no saben qui serà el seu substitut. Ni tan sols saben si hi haurà un substitut o si, d'aquí dos mesos, caldrà anar a eleccions. La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat per la seva nefasta gestió del dia de la dana i els seus continus canvis de relat i mentides en el darrer any està molt lluny de resoldre la crisi política oberta al País Valencià. I a més és la pitjor solució de cara a les víctimes, que ara veuen com hi ha un perill real que el mateix govern que tenia Mazón, o un de molt semblant, acabi la legislatura.
La trucada de Mazón a Feijóo l'endemà del funeral per les víctimes de la dana
L'escridassada al funeral d'Estat per les víctimes va ser el detonant. Alberto Núñez Feijóo havia citat Carlos Mazón en una trobada presencial el 7 de novembre per analitzar la situació política al País Valencià un any després de la dana, però la reunió ja no es produirà. El president valencià va decidir dijous passat precipitar la seva dimissió quan va trucar a Feijóo per dir-li que "no podia més", segons expliquen fonts de la direcció estatal del PP. És la primera vegada, asseguren, que el president del Consell li va posar la dimissió sobre la taula.
El premi Cervantes 2025 és per al mexicà Gonzalo Celorio
El narrador, assagista, editor i crític literari mexicà Gonzalo Celorio (Ciutat de Mèxic, 1948) ha estat proclamat guanyador del premi Cervantes 2025. Celorio, que actualment és director de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua —i que, del 2000 al 2002 va dirigir el grup editorial Fondo de Cultura Económica—, va debutar com a autor el 1990, amb l'assaig La época sordina (Cal y Arena), i poc després va publicar la primera novel·la, Amor propio (Tusquets, 1992), on narra el retorn del protagonista a Ciutat de Mèxic, on s'ha d'encarar al passat i a la decadència urbana.
Per què hi ha tants animals i bèsties fantàstiques en l'art medieval?
En el món medieval, els paons simbolitzaven la resurrecció eterna, però també la vanitat. Les panteres eren una bèstia multicolor que representava el poder de Crist perquè es deia que atreia les bèsties i espantava els dracs. En canvi, el basilisc, mig serp i mig gall, era com el diable perquè podia matar amb la veu, l'olor i la mirada. Aquestes són tres de les històries que es poden trobar a partir d'aquest dimarts en la nova exposició immersiva del Centre d'Art Amatller, titulada La biblioteca fantàstica de les bèsties. Es tracta d'una coproducció de Layers of Reality amb el Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) amb la qual el museu porta a una nova dimensió l'exposició Bèsties. Els animals en l'art medieval del MEV, comissariada per Judit Verdaguer i Marc Sureda, que va rebre el premi de l'Associació de Museòlegs de Catalunya a la millor exposició de l'any i el Premi Sàpiens a la millor iniciativa de divulgació històrica.
El fabricant de Kleenex compra la matriu de Listerine
El fabricant nord-americà de béns de cura personal Kimberly-Clark, propietària de marques com Kleenex i Scottex, ha tancat un acord per comprar la també nord-americana Kenvue, que controla marques com Listerine o Neutrogena, que ha valorat amb 48.700 milions de dòlars (uns 42.200 milions d'euros).
05/09/2018 