18/08/2018 
Noticias
Toni Comín es presenta per presidir el Consell per la República tot i els escàndols per la seva gestió
L'eurodiputat Toni Comín ha decidit presentar candidatura per rellevar Carles Puigdemont a la presidència del Consell de la República, tot i els escàndols per la seva gestió en aquest òrgan. L'ara vicepresident del Consell justifica la decisió de fer el pas perquè considera que el Consell segueix sent "del tot imprescindible per culminar el camí cap a la independència" perquè recull "l’esperit" i "el mandat" de l’1-O del 2017.
Els Mossos demostren que la mà dreta de Puigdemont va ser espiat amb Pegasus
La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va ser espiat amb Pegasus. Ho acredita un informe dels Mossos presentat al jutjat d'instrucció número 4 per la causa oberta a partir d'una querella d'Alay després que el seu nom aparegués com un dels noms que Citizenlab citava com a espiat amb el programari israelià que en principi només està disponible per a estats. Així, el cos policial català demostra que el telèfon mòbil que va ser confiscat quan el van detenir el 28 d'octubre del 2020 en el cas Volhov instruït pel jutge Joaquín Aguirre –que ha quedat arxivat–, estava infectat per Pegasus des de l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència contra els líders del Procés.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa se'n va a la Mina a transmetre autoritat'
Ahir els explicàvem que hi havia hagut un tiroteig entre famílies per una qüestió de tràfic de drogues al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, on s’havien disparat més de 150 trets de bala. Doncs bé, al president Illa li va faltar temps per anar a la Mina, a trepitjar el carrer, i s’hi va emportar la consellera d’Interior, Parlon; el director general dels Mossos, Trapero; el comissari en cap del cos, Esquius, i l'alcaldessa de Sant Adrià, Cañete. Missatge: a Catalunya no hi ha territoris fora de la llei. Autoritat. Illa intueix allò que la gent espera d’un Govern. I per si no havia quedat clar, la declaració:
Periodistes catalanes denuncien el masclisme i les agressions sexuals que pateixen dins la professió
Més de la meitat de les periodistes catalanes, un 54%, han patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera. La dada la revelava a mitjans de desembre un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes a la professió. Menys d'un mes després, la periodista Ana Polo denunciava un cas patit per ella mateixa: el comunicador Quim Morales la va agredir sexualment quan era el seu cap a RAC1 i ella era becària, ara fa deu anys. L'assenyalat va admetre aquest dimarts els fets, que va qualificar de "mal comportament", i des de llavors diverses periodistes han aixecat la veu per denunciar agressions en una acció simultània que fa pensar en un nou Me Too.
El PSOE impulsa una llei per frenar el 'lawfare' judicial
El PSOE passa a l'acció contra el lawfare judicial. El grup parlamentari ha registrat aquest divendres al Congrés una proposició de llei per limitar l'acusació popular i impedir que s'obrin causes a partir de querelles que es basen en retalls de premsa. A més, es vol fixar que els jutges hagin d'abstenir-se o ser recusats en casos sobre els quals s'hagin manifestat políticament. "Arran del que hem viscut en els últims temps, hem adoptat una decisió que ens semblava urgent: frenar la persecució i l'assetjament que l’extrema dreta fa contra creadors, artistes i adversaris polítics utilitzant mecanismes judicials per obtenir objectius particulars", ha argumentat el portaveu socialista, Patxi López, en una roda de premsa. La llei inclou també la supressió del delicte d'ofenses religioses.