30/03/2018 
Noticias
Mor als 87 anys la bailaora Micaela Flores Amaya, ‘La Chunga’
La bailaora Micaela Flores Amaya, coneguda com La Chunga, ha mort als 87 anys, tal com ha confirmat el seu fill Luis Gonzalvo a un col·laborador del programa televisiu d'Antena 3 Y ahora, Sonsoles. La Chunga, que va distingir-se per ballar descalça, era considerada com un dels referents del flamenc, i als anys cinquanta va triomfar nacionalment i internacionalment. Són memorables els retrats que li van fer Francesc Català-Roca, Oriol Maspons i Colita. En un dels de Català-Roca es pot veure com Joan Miró es delia pel seu art. Luis Gonzalvo ha explicat que la seva mare portava dies "entrant i sortint de l'hospital". Li van diagnosticar un càncer de pulmó el 2001 que, després de superar-lo, havia tornat en els últims anys. "És trist i mai és notícia agradable, però la seva malaltia ha fet un procés llarg, i això fa que ho assumeixis una mica millor", ha explicat Gonzalvo. Així mateix, l'actriu i amiga de La Chunga Charo Reina ha entrat en directe per telèfon per lamentar-ne la pèrdua. "Ballava des- Cinquanta mil persones o una arma
Cinquanta mil immigrants són cinquanta mil històries personals colpidores però també són cinquanta mil bales: la munició amb la qual disparar en el pim-pam-pum polític de qui té quatre parets, un sostre i una poltrona assegurada. El president autonòmic de les Canàries, Fernando Clavijo, pertany a Coalició Canària (CC) i considera que tant el PSOE des del govern de l’Estat com el PP l’han deixat a l’estacada i, per tant, són còmplices d’aquest drama migratori. Jo ja no espero que es posi la baula més feble –les cinquanta mil ànimes sense recer– en el lloc central del relat, però si la cosa ha d’anar de l’enèsim “i tu més”, com a mínim caldria exigir als mitjans que consignin qui rep les bastonades verbals de Clavijo. La majoria són justos i recullen que les invectives van a banda i banda de l’arc parlamentari. Però n’hi ha que mantenen la mirada bòrnia i només titulen per una part mentre amaguen l’altra. I això passa a l’esquerra (“Clavijo carrega contra el se 
Reduir la jornada laboral i la retòrica per justificar-la
De tot el temps que tenim quan no treballem en surt el nostre descans, clau per a la salut física i emocional; les cures, imprescindibles per a la sostenibilitat de la nostra societat; i idees creatives que, com Nike o Apple, promouen l’esperit empresarial i la innovació econòmica. Aquests guanys en drets s’han traduït al llarg de l'últim segle en una reducció de la jornada laboral, tant la regulada com la real. Fa poc més de quaranta anys el debat estava en l’escurçament de 44 a 40 hores setmanals, com a part de les reformes laborals promogudes pel govern de Felipe González. Llavors, la patronal s’hi va oposar, argumentant que augmentarien els costos salarials i reduiria la competitivitat. Fins i tot el ministre Boyer en va expressar les seves reserves. Però finalment, amb el suport dels sindicats i la pressió social d’una ciutadania satisfeta amb les reformes laborals aplicades, el govern va aconseguir una implementació gradual de la jornada de 40 hores, i va permetre a les empreses ajusta
Celebra la vida amb Philomena Cunk
La intrèpida Philomena Cunk ha tornat a Netflix, aquesta vegada amb un documental d’una hora i mitja: Cunk on life (La vida según Philomena Cunk). Reapareix per ajudar-nos a entendre millor el planeta on vivim. Cunk és l’alter ego de l’actriu Diane Morgan, que des de fa anys s’imbueix d’aquesta excèntrica periodista per desconcertar l’audiència. Fa dos anys es va popularitzar a través de Netflix gràcies a la sèrie Cunk on Earth, però el seu personatge ve de lluny. Va néixer al Charlie Brooker’s Weekly Wipe, un informatiu satíric de la BBC que resumia l’actualitat de la setmana i on ella feia un paper secundari. El seu èxit la va portar a assumir el protagonisme en especials documentals. Netflix va encarregar els resums de l’any Death to... a Charlie Brooker i la Philomena va fer el salt internacional a través de la plataforma en estríming.
Interior aixeca la suspensió de sou a un mosso detingut per ajudar Puigdemont a fugir
La col·laboració de tres agents dels Mossos d'Esquadra amb l'expresident Carles Puigdemont per ajudar-lo a fugir de Catalunya per no ser detingut el dia de la investidura de Salvador Illa va tenir conseqüències. Els tres van ser expedientats i suspesos de feina i sou per part del departament d'Interior que comanda Núria Parlon, a l'espera del que pogués decidir la jutgessa que investiga l'arrest fallit de l'expresident i diputat de Junts. Ara, però, una resolució del major Josep Lluís Trapero, director general de la Policia, aixeca la suspensió imposada a un dels agents, segons ha avançat Vilaweb i ha confirmat l'ARA. El policia podrà tornar a treballar, però se'l traslladarà de lloc de feina. Concretament, passarà de prestar serveis en una presó a fer-ho a l'Aeroport del Prat.