Noticias
  • "La gent necessita saber el millor moment per plantar o quin és el producte de temporada”
    El 1876 es va publicar per primera vegada el Calendario Ermitaño de los Pirineos, una iniciativa que Antoni Maria Morera va idear perquè fos una publicació que oferís una informació fiable i amb dades rigoroses que ajudessin especialment la gent del camp, a qui anava destinat majoritàriament. Naixia en un moment històric en què calendaris i almanacs estaven molt de moda arreu del món i, de fet, encara avui beu de la tradició dels clàssics calendaris vuitcentistes, tant pels continguts com pel seu format senzill i a un preu popular. La informació més habitual d’aquests calendaris eren les dades astronòmiques i religioses, els pronòstics meteorològics i el santoral, una informació que en el cas del Calendari de l’Ermità es va complementar amb la relació de festes majors, fires i mercats, una informació que avui continua sent un referent. Una publicació que es va començar a editar en castellà, perquè era l’idioma en què sabien llegir els pagesos, i que avui es pot trobar en català i c
  • Els directius van de tripi: ¿Poden les drogues ajudar els alts executius?
    A les muntanyes rocalloses del Canadà hi ha una cabana, un centre de recessos fet de pi i avet amb escultures de bolets, tapissos de flors i tota mena de parafernàlia que apunta cap a una transformació: hi entres sent un conseller delegat, en surts com a directiu il·luminat. Un grup d'alts executius amb dessuadores i xandalls hi va arribar un dimarts d'octubre per fer un recés titulat El conseller delegat psicodèlic.
  • Quan els soviètics volien controlar les entitats esportives i culturals catalanes
    El març del 1932, quan la Segona República estava a punt de complir el primer any de vida, va arribar a Barcelona Francis Ferry. Nascut el 22 de maig del 1899 a Szombathely, entre Hongria i Àustria, havia rebut un encàrrec del Comissionat d’Afers Estrangers de la Unió Soviètica: "Havia d’ampliar la base del Partit Comunista d'Espanya (PCE), que en les eleccions del 1931 havia obtingut uns resultats desastrosos, també a Catalunya. Una de les estratègies de la III Internacional (coneguda com a Komintern) per revertir-ho va ser incloure el dret a l’autodeterminació dels pobles d’Espanya en el programa electoral i proposar la creació d’un partit específic a Catalunya: el Partit Comunista de Catalunya", explica l’historiador Manu Valentín (Barcelona, 1978), que ha escrit una trilogia sobre els anys previs a la Guerra Civil a Barcelona: Los cimientos: la Contra(R)evolución Española, El golpe: el derecho a la sonrisa i La huida: la Barcelona de Orwell, tots tres editats per Ojo de Buey.
  • Susanna i Ana Rosa, mireu-vos això
    Aquesta setmana els Telenotícies de TV3 han donat veu a unes persones que s’han passat anys en silenci: els professors de l’Institut El Palau acusats de delicte d’odi i atemptar contra la integritat moral dels seus alumnes l’endemà de l’1 d’octubre. Després que la justícia arxivés l’última causa que quedava pendent contra aquests docents, alguns d’ells han considerat que era el moment oportú per explicar el seu punt de vista i la seva història davant de les càmeres. De fet, la notícia mostrava a l’inici aquest procés d’una manera literal: com s’asseien davant dels objectius i afrontaven un moment que, a jutjar per l’emoció que intentaven contenir, no els resultava fàcil. Exposaven també les conseqüències i seqüeles de tot plegat en l'àmbit personal, però també pedagògic.
  • El nou descens als inferns de Samuel Umtiti
    Samuel Umtiti tancarà un 2024 per oblidar. Un dels defensors més ben pagats del Barça l'última dècada i un dels contractes alts més enquistats que va provocar suors fredes a l'antic director de futbol Mateu Alemany viu un nou descens als inferns. Acumula gairebé un any (més de 340 dies) sense jugar a futbol. El motiu? Els problemes cronificats que té al genoll esquerre, els mateixos que li van fer la guitza després de signar una suculenta renovació com a blaugrana el 2018 i que, malgrat un petit parèntesi al Lecce italià el curs 2022-23, han tornat a apartar-lo dels terrenys de joc. Ara, com a futbolista del Lilla, no disputa ni un sol minut des del 21 de gener, en què va jugar els 90 minuts contra el modest Racing Club de France en un partit de Copa. És per això, malgrat que el seu entorn ha declinat fer-ne declaracions a l'ARA, que diverses veus de França apunten que el futbolista s'està plantejant retirar-se a 31 anys.