23/03/2018 
Noticias
Noia de classe baixa aspira a escriure
“Si faig servir la primera persona del plural és perquè la genealogia de les filles de la perifèria espanyola no s'està escrivint sola”, ens diu la periodista Noelia Ramírez (Esplugues de Llobregat, 1982) a Nadie me esperaba aquí, que porta per subtítol Apuntes sobre el desclasamiento. I cita, entre d’altres, a la madrilenya Alana S. Portero i la seva excel·lent La mala costumbre. Perquè aquesta genealogia l’estan escrivint autores que venen de classes subalternes que ens brinden els seus testimonis de vida, en clau autobiogràfica o de ficció, ficció sempre arrelada a la realitat.
L'empresari de la petxina que va fer la competència als Rothschild
“En el laberint de carrerons i passadissos foscos de la City de Londres, on gairebé tots els nervis del món travessen 130.000 grans i petits despatxos, hom pot trobar-hi un homenet gras que es passeja, un barret de copa passat de moda cobrint-li el seu cap de faccions semites [...]. És un home que no sembla ni gaire ric ni gaire potent. No obstant això, és el qui amb Deterding controla jaciments de petroli catorze vegades més rics que tots els jaciments americans”. Així és com una publicació catalana de finals de la dècada dels trenta definia Marcus Samuel, uns dels homes clau en la indústria europea del petroli des de finals del segle XIX.
Tot el que encara no sabem del 23-F
El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María Ló
Orbán espatlla els grans ajuts de la UE a Ucraïna pel quart aniversari de guerra
Els dirigents de la Unió Europea pretenien desembarcar en la visita d'aquest dimarts a Ucraïna amb l'aprovació definitiva del préstec de 90.000 milions d'euros i el vintè paquet de sancions contra Rússia al sarró. Dos gestos tan simbòlics com determinants per als ucraïnesos, però el bloc europeu ha fallat en la seva intenció de garantir aquests ajuts en l'acte que es durà a terme a Kíiv en el quart aniversari de l'inici de la guerra. L'Hongria de Viktor Orbán, que es manté molt afí al Kremlin, ha vetat les dues iniciatives a última hora.
"Només pots pensar i callar": la por als territoris d'Ucraïna sota ocupació russa
"Quan llegia o veia pel·lícules sobre l'ocupació, no pensava que fos una cosa tan, tan terrible i perillosa. Resulta que, en realitat, només pots pensar i callar, com els partisans", confessa la Nina, i uns segons després el seu missatge desapareix. Fa ja quatre anys que escriu i esborra cada missatge de text que envia als seus familiars a l'altre costat de la línia que separa el territori ucraïnès sota ocupació russa. I de tant en tant els recorda que facin el mateix. Mai va ser activista política ni lluitadora contra cap règim. Però amb l'arribada de les tropes russes a Melitópol, avui centre de districte de la regió de la Zaporíjia ocupada, la por es va apoderar d'ella. En aquestes poques frases en rus que apareixen a la pantalla del mòbil no hi ha informació sobre objectius militars ni cap crítica al règim. Només parla de com li ha canviat la vida des de l'inici de la invasió a gran escala, fa 4 anys.