03/03/2018 
Noticias
L'enviat de Trump viatja cap a Moscou per convèncer Putin de l'alto el foc
L'enviat especial de Donald Trump per als conflictes d'Ucraïna i Gaza, Steve Witkoff, viatja ja cap a Moscou, on té previst reunir-se aquest dijous amb el president rus, Vladímir Putin, per aconseguir el seu vistiplau a la proposta d'alto el foc de trenta dies pactada amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ja va advertir que ara "la pilota és a la teulada" de Putin.
Restaurant Parrufu: La família Castañé no falla mai
L’avi Joan era un home segur, treballador i amb caràcter, però quan agafava la moto sense casc no podia evitar quedar ben despentinat. Amb la velocitat i la falta de protecció, el vent li deixava el cabell esparrufat, i és per això que, entre els veïns d’Hostalric, a Joan Castañé se’l coneixia com el Parrufu, tot i que a ell no li feia gaire gràcia, el sobrenom. Ho recorda l’Empar, la seva neta, que ara, juntament amb els seus dos germans, el Joan i la Carme, s’encarrega de gestionar un restaurant que ja fa molts anys es va convertir en un símbol del poble, com ho són el castell i la muralla medieval. Fa gairebé un segle que els avis van obrir el primer bar, cap als anys trenta. Els fills, els pares de l’Empar -el Miquel i la Trini-, van gestionar després el Bar Esport, d’èxit incontestable gràcies a les tapes de la mare. I amb el temps es va fer el trànsit definitiu de bar a restaurant, amb quatre menjadors i una oferta de peix fresc, marisc i cuina tradicional heretada molt difíci
El record de les víctimes de la covid que el vent s'endugué
Era una placa modesta de metall, situada al peu d'un desmai del parc de les Ribes del Ter, on el passejant que s'hi acostava podia llegir: “De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record”. Aquest 14 de març es compleixen 5 anys del decret de l'estat d'alarma per la pandèmia, però les víctimes gironines que la covid es va endur ja no tenen aquell espai simbòlic de record i homenatge que l'Ajuntament, llavors encapçalat per Marta Madrenas, va crear el 14 de juliol de 2020. Gairebé dos anys després, l'agost del 2022, la placa va desaparèixer i mai més se n'ha sabut res. També ha desaparegut el desmai que es va plantar al seu costat per fer-li ombra, que presumiblement no es va adaptar bé a l’espai i va acabar talat després de la darrera sequera.
Una història d'amor, joventut i cinefília
La cinefília de regust francès està inextricablement lligada a la idea d'amor i de joventut. Van ser els nois de Cahiers du Cinéma els que van implantar l'adoració per les pel·lícules com una forma d'identitat pròpiament juvenil. I també van ser ells els que, en esdevenir directors, van renovar la manera d'entendre l'estètica cinematogràfica perquè recollís un batec, el del jovent, absent fins aleshores de les pantalles.
La denúncia de Han Kang contra l'oblit
Aquesta és la darrera novel·la traduïda al català de la guanyadora de l'últim premi Nobel de literatura, l’escriptora sud-coreana Han Kang. Un llibre que es relliga amb tots els de l’autora, però especialment amb Actes humans, perquè també indaga –amb tanta força com delicadesa– en el passat traumàtic de la història coreana. En aquest cas, l’episodi sagnant que batega al fons de tot plegat és una matança que es va produir a l’illa de Jeju, a la zona més septentrional del país, en la qual van morir assassinades més de deu mil persones. Va ser una autèntica barbaritat perpetrada per policies i militars contra un aixecament popular de camperols que rebutjaven la divisió de Corea en dos països. Era el 1948, i alguns historiadors situen aquest episodi com un dels prolegòmens de la Guerra de Corea, que va començar al cap de dos anys. No cal dir que tota la massacre es va produir amb el coneixement de l’exèrcit dels Estats Units, que ja controlava el territori.