14/12/2017 
Noticias
Francesc a la dansa de la mort
Segurament al papa Francesc no l'hauria disgustat l'acudit –que ha corregut molt– que la mort li va arribar just després de rebre J. D. Vance, el vicepresident dels EUA xenòfob, ultraconservador i ultracatòlic. A banda de la broma, la coincidència subratlla la idea que, a pesar de la seva edat, Francesc ha mort abans d'hora. Que amb ell desapareix un dels pocs líders mundials, sens dubte el més rellevant, que exercia de contrapès a l'onada feixista, integrista i obscurantista que s'escampa arreu d'Occident.
“Fa massa temps que habito amb els qui detesten la pau”
Així es titula un dels capítols de l’autobiografia que Francesc va publicar mesos enrere. De fet, com que detestaven la pau, el detestaven a ell; tant és així, que pregaven perquè es morís aviat. Per això, la tardor passada va acomiadar-se d’un grup de catalans que el va anar a veure a Roma amb un somriure: “Preguin per mi, però en el bon sentit, eh?”.
La ciència també floreix per Sant Jordi
Fa gairebé un mes que a l’hemisferi nord vam donar la benvinguda a la primavera. Les temperatures mitjanes han començat a pujar, el desgel va despertant els animals que hivernen, les aus migratòries tornen, els arbres floreixen, i les roselles i el seu color escarlata omplen els marges dels camins. La primavera arriba carregada de cultura i ens regala diades com la de Sant Jordi, o el Dia Internacional de la Dansa. Propicia les passejades pel camp i per les paradetes de llibres. De publicacions, avui amb la mirada posada en el dia per excel·lència del llibre, us en proposem cinc: un infant que neix, un cor que batega, una mare que viatja, una humanitat que es qüestiona i un periodista científic que ens farà viatjar sense moure’ns de la cadira.
Totes les reaccions a la mort del Papa
Adeu a Francesc: l'únic que podia plantar cara
El 2013, la revista Time va designar el nou papa Francesc Persona de l’Any. El cardenal Jorge Bergoglio havia sorprès l’opinió pública mundial. No només per ser el primer pontífex jesuïta i americà, ni perquè, amb la renúncia de Benet XVI, hi hauria dos papes vius, sinó perquè la seva actitud va impactar en tothom. En sortir al balcó de la plaça de Sant Pere, Francesc es va inclinar i, referint-se a ell mateix com a bisbe de Roma, va demanar humilment la intercessió de la multitud. Un petit gest eclesialment revolucionari! Després va refusar desplaçar-se en cotxes luxosos i viure al Palau Apostòlic, parlava d’“una Església pobra entre els pobres” i deia que volia “pastors amb olor d’ovella”. El seu primer viatge va ser a l’illa de Lampedusa, per cridar l’atenció mundial sobre els milers d’immigrants que encara avui moren a la Mediterrània.