18/08/2017 
Noticias
“Dono les gràcies a déu per la infància que he tingut jugant amb una pilota al carrer”
És andalús, porta el número 2 i celebra els gols com Gaizka Toquero, però si a algun davanter de l’Espanyol recorda Roberto Fernández (Puente Genil, Còrdova, 2002), aquest és probablement Raúl Tamudo, pel seu estil murri i la capacitat d’inventar-se gols del no res. L’andalús s’ha convertit, en només cinc mesos, en un dels fitxatges hivernals més encertats del club blanc-i-blau en aquest segle XXI. Suma cinc dianes en 13 partits, una més de les que va firmar RDT (2019-20), les mateixes que va acumular Iván Alonso (2008-09), i a només una de les sis de Kalu Uche (2011-12) i les set que va marcar Dani Osvaldo (2009-10), segurament els millors reforços d’hivern en atac d’aquest quart de segle.
Trenta-sis (5)
.
Mor Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector
Consternació al Tercer Sector: l'activista català Enric Morist ha mort de forma sobtada aquest divendres, segons ha pogut saber l'ARA. Nascut l'any 1965 a Igualada, Morist ha patit un atac de cor quan feia tot just sis mesos que havia estat escollit nou president de la Taula del Tercer Sector, la gran plataforma d'associacions socials i federacions de Catalunya. L'activista tenia 59 anys, estava casat i tenia tres fills, un d'ells adoptat a Bòsnia.
Un bon final de temporada al servei de 'Carmen'
Pot estar ben tranquil·la Mirna Lacambra, perquè els actuals responsables del seu relleu davant de la Fundació Òpera de Catalunya asseguren un futur esperançador. N’ha estat la prova aquesta nova producció de Carmen que tanca la temporada i que ha estat òptima en tots els sentits. Començant per l’espectacle escènic que signa Rita Cosentino i que ni s’allunya dels tòpics ni trenca esquemes, ambientant la tragèdia de Bizet a l’Espanya dels anys quaranta. I amb la imatge de l’execució de Don José en el preludi de l’òpera, per evocar la novel·la de Mérimée en què s’inspira la partitura. Tot plegat, emmarcat en un espai escènic eficaçment funcional i dissenyat per Jordi Galobart, a manera d’hemicicle. Alguna cosa ressona de la magnífica escenificació de Calixto Bieito, sense caure en plagis estèrils. El realisme narratiu (reforçat pel vestuari de Gabriela Hilario) té com a contrapunt una resolutiva coreografia d’Aarón Martín, que també defuig els llocs comuns associats amb
"Als Estats Units podem créixer perquè el mercat està en mínims"
Eloi Planes va néixer el 1969, el mateix any que les famílies Planes, Serra, Corbera i Garrigós van fundar l'empresa Astral Construcciones Metálicas, la llavor de l'actual Fluidra, per fabricar components per a piscines. Planes, enginyer industrial per la UPC i màster en direcció d'empreses per Eada, va començar a treballar a l'empresa familiar el 1994. El 2006 va ser nomenat conseller delegat de l'empresa, rebatejada ja com a Fluidra, i el 2007 va liderar-ne la sortida a borsa. Des del 2016 és el president executiu de la companyia, que el 2017 va anunciar la seva fusió amb l'estatunidenca Zodiac, fet que la va convertir en líder del sector i va propiciar que el 2021 entrés a formar part de l'Íbex-35, l'índex selectiu de la borsa espanyola que agrupa les cotitzades més grans. Un gegant amb més de 6.500 empleats a tot el món, més de 2.100 milions de facturació anual, filials en 47 països i 36 centres de producció.