07/07/2017 
Noticias
Una vella, coneguda olor d'elixir quaranta anys després
Per cinquena vegada, el Gran Teatre del Liceu reposa la producció de Mario Gas sobre L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti, un dels espectacles més icònics de la casa. Quan s’hi va representar per primer cop (en ple exili post incendi i al Teatre Victòria), el muntatge ja s’havia vist al Grec (1983) i, deu anys més tard, al Festival de Peralada, fins que el 2005 va pujar a l’escenari de La Rambla.
Els mètodes mafiosos de Trump
Del “calla, porqueta” a una periodista per fer una pregunta incòmoda, a la defensa d’un príncep autoritari i la banalització de l’assassinat d’un periodista dissident. Aquesta setmana, Donald Trump ha tornat a exhibir mètodes mafiosos. De fet, aquestes pràctiques ja s’han convertit en un tret definitori del seu segon mandat presidencial.
El poder de la ràbia femenina: Rosalía, Lily Allen i vuit artistes més que han explotat el seu enuig
Dos dels discos més comentats d'aquest 2025 seran segurament els de dues dones, Rosalía i Lily Allen. Tot i no tenir res a veure musicalment ni conceptualment, les dues artistes coincideixen momentàniament en un punt: l'explotació del sentiment de ràbia per compondre. En el cas de Rosalía, aquest element està present en una única cançó de Lux, La perla, mentre que en el disc de la britànica, West End girl, la ràbia vertebra tota la narrativa de l'obra, centrada en la dissecció del final del seu matrimoni amb l'actor David Harbour. Analitzem les composicions rabioses de totes dues cantants i de vuit companyes més de professió que també han alliberat el seu enuig a través de la música.
Reivindicar la paraula 'dictadura'
"No en tinc ni idea. Que morís Franco me la portava floja, laxa y pendulante. Havia de morir d'una manera o altra". Vet aquí la resposta de Raimon, dimecres, a la pregunta d'Helena Garcia Melero al Tot es mou, sobre què feia quan va morir Franco. No va ser l'únic moment que va fer riure els espectadors, i això que parlava de la censura en temps de dictadura. Però, en realitat, suposo que ja és això: de tan absurd com era, en surt humor. L'escriptora i guionista Anna Manso, que era al plató, li va preguntar què diria als joves que minimitzen el que van representar la dictadura i el franquisme, i Raimon va respondre que, als pares, poc cas els faran –tampoc nosaltres els fèiem cas, va dir, quan érem joves–. Per això, proposava que s'expliqués bé a les escoles, "allà on aprenen". Jo hi era, a la tele, per parlar de l'últim llibre de Mercè Ibarz, Una noia a la ciutat (Anagrama), una crònica de la seva arribada a Barcelona (ella és de Saidí), amb disset anys. Les paraules de Raimon em van port
La mili de Manolo González: "No m'esperava arribar ni a Segona B"
L'alcalde Xavier García Albiol va rebre Manolo González fa uns dies a l'Ajuntament de Badalona. "Va començar des de la base, assumint responsabilitats modestes a la ciutat, i ha arribat al màxim al qual pot aspirar un professional, per això mereix aquest reconeixement", va expressar l'alcalde durant l'homenatge a l'entrenador que té l'Espanyol en posicions europees. "És que vaig estar tretze anys al CF Badalona", va xifrar visiblement emocionat el tècnic gallec. Gairebé la meitat de la seva carrera a les banquetes l'ha fet al club escapulat, etapa que va compaginar molts anys amb la feina de conductor d'autobús a l'empresa TUSGSAL, també de Badalona.