Noticias
  • ERC i PSC certifiquen l'inici del final del Hard Rock
    El projecte del Hard Rock va ser l'entrebanc definitiu perquè Pere Aragonès avancés les eleccions la passada legislatura. ERC va ser incapaç de convèncer el PSC perquè renunciés al projecte i, amb el macrocasino sobre la taula, els comuns es van desmarcar definitivament dels pressupostos. Però tot ha canviat després de les eleccions del maig. Ara és el PSC qui governa i el Hard Rock ha passat a segon pla per als socialistes. Aquest dimecres ha arribat l'inici de l'adéu definitiu del projecte. En la sessió de control al Parlament, els republicans han anunciat la presentació aquesta mateixa setmana d'una proposició de llei per eliminar els beneficis fiscals del casino i el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi ha expressat el seu suport. Tot plegat estava acordat d'entrada, ja que va ser una de les condicions dels republicans per investir Illa.
  • Qui són els responsables de l'espionatge amb Pegasus? Irídia obre una porta per aclarir-ho
    L'escàndol Pegasus semblava en un punt mort, des que la Fiscalia va demanar fa mig any a l'Audiència de Barcelona que arxivés la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge de Pere Aragonès. La Fiscalia considera que el ciberatac al telèfon del llavors president de Catalunya amb el programari espia Pegasus es va fer amb aval judicial, però l'Audiència de Barcelona n'ha mantingut la imputació. I, a més, el cas Catalangate ha agafat una nova embranzida, però a través d'una altra causa.
  • Trump posa Musk al capdavant de la "dràstica" reforma de la despesa federal
    El nomenament d'Elon Musk dins de la nova administració de Donald Trump, al capdavant del "Departament d'Eficiència Governamental", probablement és el menys sorprenent de tots. Després de passar-se mitja campanya dient que si guanyava donaria un càrrec a Musk perquè reduís la despesa federal, el ja president electe ha complert la seva paraula i ho ha anunciat oficialment aquest dimecres. Vivek Ramaswamy, que va competir contra Trump a les primàries d'aquest any i s'ha convertit en un fidel defensor del magnat, serà l'altra persona que s'encarregarà d'eliminar “l'enorme malbaratament i frau” de la despesa governamental. El republicà ho defineix com "el Projecte Manhattan de la nostra època".
  • Qui ha posat una carpa de circ allà on abans hi havia un cementiri?
    Adam Zagajewski (1945-2021) em recorda W. H. Auden: sembla que no vulgui dir més del que deixa dit en els seus versos, que és molt. El tractament formal de la seva poesia, però, difereix substancialment respecte al de l’anglès: més deixatat, deutor d’allò que se n’ha dit la forma orgànica del poema. Com Auden, el polonès també té la capacitat de fixar-se en les coses petites que en revelen d’altres de molt més fondes, i fins i tot transcendentals. I, encara, els agermana un rerefons polític en tot allò que escriuen, una semblant actitud de fermesa moral. En aquest sentit, algunes poesies d’aquesta consistent antologia, directes com un cop de puny, també em fan pensar en Brecht (Micos, per exemple).
  • A quina edat podem deixar anar sols els nostres fills?
    Els fills han de ser progressivament més autònoms, i aquí hi entra el fet de desplaçar-se i quedar-se a casa sols. Però a partir de quin moment són prou grans per fer-ho? Com gairebé sempre, la resposta varia en funció de cada criatura, la família i les seves circumstàncies. “No hi ha una edat concreta, depèn molt de la maduració de la criatura, de les necessitats de la família i si prèviament s’han treballat habilitats o destreses que necessiten els fills per anar exercitant la seva autonomia i responsabilitat”, assegura la Sònia López, mestra i psicopedagoga. Els pares els han d'explicar com evitar els riscos i fer-los confiança de forma progressiva. Comenta que en aquells casos que la criatura potser no està preparada per anar a dinar sola a casa o marxar de l’escola per anar a extraescolars, però necessiten fer-ho perquè la família no pot acompanyar-los i no compten amb una xarxa propera que els pugui donar un cop de mà, en la mesura del possible, s’han d’anar preparant per i