20/12/2016 
Noticias
Novel·la de campus amb misteri criminal i aires gòtics: el títol de culte de Donna Tartt
Donna Tartt (Mississipi, 1963) tenia només vint-i-nou anys quan el 1992 va publicar La història secreta. Tenint en compte que la novel·la té més de set-centes pàgines, la degué començar a escriure, com a molt tard, a mitjans de la vintena. Si ho assenyalo és només per subratllar que la novel·la té, sobre el paper, molts dels defectes que solen atribuir-se a les novel·les de joventut: la pedanteria, un excés gairebé teatral d’autoconsciència, la prolixitat de qui s’agrada i a més pretén contar-ho tot, un afany de vegades recargolat i de vegades ingenu de sofisticació...
"La majoria de disputes entre germans tenen a veure amb els pares"
Totes les famílies felices s'assemblen i cada família infeliç ho és a la seva manera... però de quina manera? Per què són infelices, les famílies? Això és el que volem indagar amb la psicòloga Teresa Moratalla, professora de l’Escola de Teràpia Familiar de l’Hospital de Sant Pau i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Història de la llibreria Documenta, una "idea magnífica" amb 50 anys de vida
"Érem uns desgraciats que no sabíem res de res, però un dia la nostra vida va canviar gràcies a una idea magnífica", recorda Josep Cots. El 9 de gener del 1975 va aixecar la persiana per primera vegada de la Documenta, situada al número 4 del carrer Cardenal Casañas de Barcelona, al cor de Ciutat Vella.
Cristina Puig: “No puc comprar-me un pis i tinc tres feines”
La periodista Cristina Puig (Barcelona, 1972) va topar amb el món de la informació per accident. “Jo volia ser cantant i actriu. En entrar a la universitat vaig posar com a primera opció traducció i interpretació perquè volia aprendre molt anglès, anar-me'n a viure als Estats Units i arribar a Hollywood. Jo volia ser Madonna”, rememora. Com que era el més semblant, Puig va posar de segona opció el grau de periodisme: “Realment ara m'adono que és l'única cosa que sé fer”.
Laporta s'arrisca a ser inhabilitat per les seves sortides de to
Passi el que passi a la final de la Supercopa, aquesta edició del torneig es recordarà per la botifarra que va dedicar Joan Laporta a tots els seus enemics quan va saber que li concedien la cautelaríssima per poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor. Després de molts dies contenint la respiració, de nervis i de sentir-se al centre de la diana, el president executiu del Barça va treure tot el que portava a dins. Però l'escena que van captar les càmeres de 3Cat a l'entrada de l'estadi Rei Abdullah de Jidda va ser només el començament. Laporta es dirigia cap a la llotja, on va quedar-se a gust llançant insults a l'aire i donant cops a diversos objectes.