02/09/2016 
Noticias
- Comença el setge mediàtic a les renovables
Ningú cau en la trampa de mirar-se els palmells a veure si els té vermells i es delata com a flatulent culpable de l’apagada. No, les mans de polítics i energètiques branden dits acusadors, en una estampa de retrets creuats, talment una escena de Tarantino amb tothom apuntant-se els uns als altres. Els mitjans comencen a prendre partit. El País, per exemple, titula “Sánchez assenyala el sector elèctric” i diu que el president espanyol “carrega contra les nuclears”. En canvi, l’Abc fa seu l’argumentari del PP i obre portada amb “La falta de nuclears i el ‘boom’ de les renovables van tombar la xarxa elèctrica”. És una afirmació discutible, perquè el problema amb les nuclears no va ser la seva escassedat, sinó que les centrals operatives es van aturar, per seguretat. I les renovables són efectivament inestables, però amb la inversió necessària es poden instal·lar els aparells necessaris per garantir que no creïn desajustaments entre producció i demanda. 
La Champions en directe: Barça - Inter de Milà
Més de mil dies d'infern: així va ser el rescat dels tres menors tancats entre escombraries a Oviedo
La Policial Local d'Oviedo va detenir dilluns un matrimoni per haver tingut els fills tancats durant més de tres anys a casa seva, als afores de la localitat. La canalla, dos bessons de 8 anys i un altre nen de 10, vivien al xalet de dues plantes en condicions insalubres. Aquest dimecres, el jutge ha decretat presó provisional sense fiança pels pares, un home de 53 anys i una dona de 48 que tenien la casa llogada des de l'octubre del 2021. També se'ls ha retirat la custòdia i els nens han estat reubicats a un centre de menors, on seran acollits mentre es determina la seva situació.
No apte per a claustrofòbics
La nit televisiva de dimarts a TV3 va ser colpidora. Els dos documentals del Sense ficció eren molt impactants. El primer no era apte per a claustrofòbics. Per sort, a Atrapat. Tres dies al fons de l’Atlàntic (Trapped. In 102 feet of water), els propis protagonistes t’expliquen la seva història i, per tant, es deduïa de seguida que tot havia acabat bé. Però així i tot, hi havia moments que es feia molt difícil aguantar el relat d’un rescat inesperat i increïble. El documental explica el cas d’un equip de submarinistes que mentre treballaven en una plataforma marina al mig de l'oceà Atlàntic van ser reclamats d’urgència per recuperar els cossos de tretze mariners morts en el naufragi d’un vaixell de pesca. El que no s’imaginaven és que un d’ells havia sobreviscut atrapat a l’interior de la nau, al fons del mar. Les imatges del procés de rescat són reals, perquè els submarinistes van gravar tota la intervenció dins del vaixell. També es fan servir els enregistraments de les comu
'El carrer de la xocolata': un llibre ple de pàgines memorables
El títol que he donat a aquest article inclou el sintagma “temps enrere”, que era el del títol de la magnífica novel·la de Ramon Solsona publicada el 2022 –per a mi, una de les novel·les catalanes més consistents de les darreres dècades. Un cúmul de circumstàncies atziagues va fer que aquell portent d’obra no rebés la consideració que mereixia.