22/08/2016 
Noticias
L’Oranget: un vi que és una broma i que et fa sentir amor per la terra
Avui us presentem un projecte que es diu Amor per la Terra. I què és? Doncs a l’entorn del vi que se'n diu natural o artesà, com li vulguem o puguem dir, sempre hi ha un pagès que treballa la terra i tanca el cercle venent vi. Aquí, en aquest projecte, hi ha el Salvador Batlle, a qui potser coneixen perquè és l’ànima del celler, tan admirat, Còsmic. Hi ha, esclar, el mestre Jaume Jordà, que té una distribuïdora de vins (naturals) a Vic. Hi va ser un altre equip extraordinari, els dos germans que porten el restaurant Monocrom, a Barcelona (no se’l perdin!). El Jaume fa vuit anys que treballa distribuint. “Hem inventat molta modernor i hem tornat enrere. Hem anat per molts camins, i et puc dir que m’he dedicat més temps a reparar el que sembla que és vi natural que no pas al que és el vi natural. S’han fet vins amb molts defectes i s’ha imposat aquesta idea: el vi natural pot tenir defectes. El vi natural ha de ser bo i si en fas no és perquè sigui guai”.
La inspiració deixa empremta al cervell
Deia Pablo Picasso que “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Quan tenim un moment d’inspiració, notem un impuls creatiu que creix dins nostre. Ens permet imaginar les coses més espectaculars i, sovint, ens fa sentir plaer. Però, què és exactament la inspiració en termes neurobiològics? Per què de vegades una idea ens arriba de sobte, com una guspira, i altres vegades sembla impossible fer-la aparèixer?
El Partit Demòcrata entoma l'efecte Mamdani
Zohran Mamdani ha retornat la il·lusió a les bases de l'electorat demòcrata i ha demostrat que encara hi ha opcions per trobar el camí d'un partit que va perdre la brúixola fa un any. La nit de dimarts a Brooklyn, quan el recompte de vots confirmava que el socialista seria el nou alcalde de Nova York, semblava Cap d'Any. Crits d'alegria i abraçades amb la promesa d'obrir un nou capítol, que es resumia en una frase premonitòria de Mamdani: "Estem a punt de dir adeu als polítics del passat, als que diuen que no es pot quan en realitat volen dir que no es vol".
Segrestos, tortures i execucions: el terror rus als territoris ucraïnesos ocupats
El 21 de març del 2022 les tropes russes van irrompre a trets a casa de Vladímir Kasapa, l’alcalde de Novopetrivka, un poble d’un miler d’habitants a la regió de Mikolaiv, al sud-est d’Ucraïna. Els soldats van ferir-lo als peus, a ell i a la dona, i li van exigir que retornés les armes que l’exèrcit del Kremlin havia abandonat en una primera retirada el dia abans. El Vladímir va recollir totes les armes que els veïns s’havien endut i les va retornar als militars, però no en van tenir prou i el van segrestar. Deu mesos després, quan l’exèrcit ucraïnès va recuperar el control del municipi, van descobrir el seu cos en un forat amb signes d’haver estat torturat.
El Girona agafa la màquina del temps contra l'Alabès
Ha sigut quan s'ha vist amb l'aigua al coll que el Girona ha ensenyat que desitja mantenir-se a Primera, una voluntat que fins ara s'havia visualitzat amb comptagotes. Ja passa, això, que sovint no ens posem les piles fins que la necessitat ens ho exigeix. S'hi jugaven la vida, els gironins, que han derrotat l'Alabès (1-0) i surten provisionalment de la zona de descens. Els de Míchel, tal com volia el tècnic, han patit, lluitat i corregut junts. Potser no en aquest ordre ni en les mateixes quantitats, però ho han fet. La sort també ha aparegut en els moments ideals, aliada d'una victòria que prem el botó de pausa en el debat que existeix al voltant de la figura del líder de la banqueta. Míchel, de moment, no es toca.