12/07/2016 
Noticias
La darrera visita guiada a porta tancada a l’exposició del World Press Photo, la del Club Prèmium de l’ARA
«Tot i haver vingut altres anys, el fet de poder gaudir-ne a soles i amb les agradables i interessants explicacions de Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, ha fet que aquesta visita hagi estat una molt bona experiència, fins i tot emocionant en algun moment», comentava un dels membres del Club Prèmium de l’ARA després de la massiva visita guiada a l’exposició World Press Photo, que ha acollit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al passat diumenge 14 de desembre. Es tracta d’una esplèndida mostra del bo i millor del fotoperiodisme, que recull històries i imatges "no oficials" d’arreu del món, com la que va publicar el Washington Post, després de l’atemptat (o presumpte atemptat) a Donald Trump, en la qual apareix no pas amb el puny alçat –és la foto que van mostrar la majoria de mitjans– sinó amb cara de preocupació.
El nom francès que més agrada als nens
Si hi ha un nom que remeti a Nadal aquest és Noel: és d'origen francès i prové de la paraula Noël, que significa Nadal. No és, però, un nom popular. Només hi ha 6.745 homes que se'n diuen a l'Estat, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'edat mitjana dels quals és de 21,9 anys. A Galícia, Astúries, Lleó i Càceres és on més Noels trobem. A Catalunya hi ha 1.202 Noels, una quarta part són nascuts la dècada del 2010-2019 i més de la meitat a partir de l'any 2000. Per comarques, el Garraf, les comarques de Lleida (Pallars Jussà, Pla d'Urgell, Urgell i Segrià) i el Vallès Occidental és on predomina aquest nom. "Apunta a la influència d'immigració gallega encara que sigui un nom de persones relativament joves", assegura Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF. "En algunes comarques amb poca població, com el Pallars Jussà o el Pla d'Urgell, només que n'hi hagi dos o tres, ja es dispara la freqüència", afegeix.
Bomboneria Almera, la botiga històrica de Badalona a la qual el temps li juga a favor
Tothom s’hi atura. Els aparadors de la Bomboneria Almera són com una flama que t'hipnotitza. És impossible no sentir-se seduït per aquest comerç històric. De fet, un cop va ser el mateix Pedro Almodóvar el que hi va entrar, esperant poder-la posar en una pel·lícula seva. Soc a la porta i em trobo una clienta de tota la vida. Ve a comprar dues caixetes de bombons per unes amigues. Diu que la seva mare, que va viure fins passats els noranta anys, va venir-hi tota la vida a comprar caramels. Rebre un regal de Ca l’Almera, com en dirà qualsevol badaloní, és sempre festa grossa. Per la seva qualitat i per l’amor que posen a l'embolicar els paquets. Diumenge, el dia de descans, Teresa Almera estava dins la botiga fent llaços, precisament. Ara ja ningú en fa, de llaços, m’explica. La Teresa és de la classe de botigueres que no compten les hores i que viuen la seva feina amb entusiasme per preservar el llegat de l’avi Cinto.
Més de 5.000 prototips: el preu de Dyson per crear l’aspiradora sense bossa
L’aspiradora fa un soroll estrany. Aspira poc. James Dyson s’atura al mig del menjador, l’apaga i s’ajup. Obre la tapa, en treu la bossa, la recol·loca i ho torna a provar. Res: la pols s’ha acumulat a l’interior del teixit de la bossa i l'ha obturat del tot. Dyson remuga. Som a finals dels anys setanta. Dyson viu a Bath, al sud-oest d’Anglaterra, i és dissenyador industrial. Des de fa uns anys, treballa desenvolupant tota mena de productes, com el Ballbarrow, un carretó amb una roda esfèrica, pensada per millorar l’estabilitat en obres i jardins. S’emporta l’aspiradora al taller i la desmunta sencera: hi busca l’origen del problema. Si la succió desapareix és perquè alguna cosa, en algun punt del trajecte, l’estrangula.
On vaig si tinc una festa 'vintage' i no sé què posar-me?
L’Arca Barcelona és un temple del bon gust. Des de fa més de 50 anys la Carmina Viñas i les seves filles, Nina i Carmina, treballen el vintage. Des de molt abans que aquí ningú sabés què era aquest concepte avui tant recorrent, tan incrustat dins del nostre llenguatge quotidià. El vintage aplicat a les peces de vestir, robes i complements de moda. Tot entre aproximadament el 1920 i el 1980, un arc temporal prou ampli per a satisfer els gustos del seu públic fidel, i també de tots aquells que descobreixen per primera vegada la botiga del carrer dels Banys Nous. Fundada a mitjans dels anys 60 per la Carmina amb el nom L’Arca de l’àvia i amb la personalitat de fusionar els orígens de les dues branques de la família. Per la part paterna, el tèxtil, el món dels encaixos, les mantellines i les puntes; i per la part materna, la tradició d’antiquaris. “L’Arca és la connexió dels dos influxos”, expliquen la fundadora Carmina i la seva filla Nina.