17/04/2016 
Noticias
Ficció, mentida i relats de poder
Fa unes setmanes vaig escoltar una conversa de Jordi Puntí, on parlava de la seva novel·la Confeti, sobre la vida de Xavier Cugat (Proa). En un moment donat, Puntí diu que "un escriptor és un mentider per antonomàsia", perquè la ficció crea mons versemblants que no són reals.
Quant val un cafè sol?
A Cafés Roure del carrer Comte Borrell de Barcelona, al cor de Sant Antoni, el cafè és una forma de vida. Des de sempre. Sense pretensions, sense modes, sense presumir d’aquella etiqueta avui tan de moda de “cafè d’especialitat” o “l’experiència del cafè”. Avui tot són “experiències”. Daniel Marín, l’actual propietari del negoci, li treu ferro i reivindica l’essència –mai més ben dit– del bon cafè.
Perilla un dels bastions d'Aliança Catalana
A les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, va assolir representació a tres localitats: Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara. A la capital del Ripollès, la candidatura encapçalada per Sílvia Orriols va passar d'1 a 6 regidors i va obtenir l'alcaldia gràcies al desacord de la resta de forces polítiques.
"Era un Himàlaia": punt i final a una obra descomunal de la llengua catalana
Armats amb un magnetòfon, des del 1964 i fins al 1978, estiu rere estiu, filòlegs investigadors de la Universitat de Barcelona van pentinar fins a 190 localitats de tot el domini lingüístic català entrevistant gent gran que encara parlés la llengua més genuïna de cada lloc. De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer —passant per llocs com Àger, Xiva de Morella, Pollença, Móra la Nova, Arbeca, Barcelona o Begur—, l’objectiu era per descobrir quines paraules es feien servir en la vida quotidiana, com en deien els catalans de la gebrada o de la collita, de les viandes, dels pesos, de les dites o de paraules tan corrents com patata, xai i bugada. Tota la riquesa dialectal del català queda congelada i conservada en una de les obres magnes de què ja disposa la nostra llengua, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ADLC), editat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que la institució dona per conclòs després de més de 60 anys de feina.
"S’han de repensar les carreteres i les vies de tren per adaptar-les a la crisi climàtica"
La principal hipòtesi de l’accident ferroviari de Gelida és que el mur contra el qual va xocar el tren va cedir per la pluja, que no ha donat treva els últims cinc dies. En aquest municipi de l'Alt Penedès es calcula que des de divendres passat s'han acumulat prop de 90 l/m²; no és ni de bon tros una quantitat d'aigua excepcional, tot i que sorprèn per ser al gener, un mes que acostuma a ser força sec al nostre país.