12/04/2016 
Noticias
Franco, l'Estat i Catalunya
En el desè aniversari de la mort de l'anterior cap d’estat, el general Francisco Franco, el Telediario va portar la càmera a la sortida d'alguns col·legis per fer una petita enquesta sobre el grau de coneixement i els possibles records que nens i nenes, o en altres casos joves de més edat, poguessin tenir o haver rebut de pares i avis sobre el que s’anomenava “el règim anterior”. La resposta més conceptualment encertada a la pregunta de “¿Tú sabes quién era Franco?” la va proporcionar un vailet molt espavilat que, tancant un ull com per fer memòria i mirant l'objectiu amb l'altre, va dir que “Franco era un dictador que va dictar moltes dictadures”.
Identificats els soldats republicans de la fossa comuna més gran dels Pirineus
A mitjans de l’any 1938, en plena Guerra Civil, el famós hotel balneari de Montagut, al Ripollès, es va convertir en un hospital militar de guerra molt important. Hi van passar milers de soldats del bàndol republicà, ferits en combat o malalts. Molts, malauradament, no van sobreviure i, per donar sepultura als morts de la manera més digna possible, les autoritats del municipi i de l’hospital van decidir cavar un forat al nord-oest del cementiri de Ribes de Freser abans que arribessin les tropes franquistes. En total van enterrar-hi més de 90 cossos, que formen la fossa comuna documentada més gran dels Pirineus catalans. Eren combatents allistats a l’exèrcit de la República des de municipis d'arreu de Catalunya i també de la resta de l'Estat, que van morir a l'hospital per ferida de bala, impactes de metralla o malaltia.
12 creadors i pensadors conviden a reaccionar contra la por i el pessimisme
El món està agafant una deriva ideològica que ens aboca al pessimisme: torna la dinàmica de la guerra, els extremismes estan en auge, la por a la diferència domina l’àgora pública, la democràcia liberal està en crisi i estem perdent la batalla contra la crisi climàtica. ¿Hi ha alguna esperança per sortir d’aquest estat de desànim, d’aquesta percepció de declivi? La temptació del fatalisme pessimista és gran. D’aquí la necessitat d’una esperança activa, que rimi amb determinació. La reacció individual i col·lectiva es fa més peremptòria que mai. Com escriu el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han a L'esperit de l'esperança (Herder), "l'esperança és l'única que ens posa en camí, que ens ofereix sentit i orientació, mentre que la por impossibilita la marxa". Per tal d’assajar sortides, hem parlat amb creadors i pensadors diversos perquè ens ajudin a reaccionar, a trobar vies d’esperança.
La croada d'Ayuso per ocultar el passat franquista de la seu de la presidència de Madrid
Una vintena de turistes s'aturen per indicació del seu guia davant de l'edifici de la seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol. Amb un paraigua típic d'aquesta mena de tours assenyala tres plaques situades a la façana del lloc de treball d'Isabel Díaz Ayuso. Una d'elles recorda els caiguts en l'aixecament popular del 2 de maig del 1808 contra els francesos, una altra les víctimes de l'atemptat de l'11-M i, finalment, la més recent, els morts durant la pandèmia. "Si n'hi hagués una que recordés les tortures que vam patir, els guies ho haurien d'explicar per força", reflexiona en veu alta Ángela Gutiérrez (Badajoz, 1952) mirant-se'ls a una distància prudencial. A aquesta militant antifranquista, l'edifici, reconeixible per a qualsevol persona que hagi vist les campanades en un canal d'àmbit estatal –pel fet que és el seu rellotge el que guia el ritual del canvi d'any–, li recorda cada cop que hi passa per davant un moment traumàtic de la seva vida. Hi va estar deting
Les grans 'bananes' de l'economia europea
La integració econòmica d'Europa és un dels elements clau que es marquen la majoria de governs, empreses i ciutadans del continent de cara al futur. En un món amb tensions comercials i geopolítiques cada vegada més fortes, que avança cap a l'aïllacionisme, la Unió Europea intenta ampliar els vincles comercials, financers, energètics i de comunicacions entre els estats membres, però també entre les regions. És en aquest context que val la pena parar atenció a un concepte que va més enllà dels països pròpiament dits, però que alhora agrupa les regions: les macroregions econòmiques, també conegudes com a megalòpolis. O, com les anomenen col·loquialment els economistes per la seva forma, les bananes europees.