05/03/2016 
Noticias
Pobra Soraya, que passava per allà
L’enigmística és sàvia, així que el fet que un anagrama possible de "Cristóbal Montoro" sigui "Roba’ns tot l’or, i com" ja suggeria el que la investigació apunta, que és l’enriquiment personal com a objectiu de la presumpta corrupció de l’exministre. Aquest tipus d’escàndols mai arriben en bon moment, però el PP posa els ulls en blanc del fet que esclati precisament ara, quan li semblava que tenia ben collat Pedro Sánchez gràcies a la seva bota mediàtica. Si ahir vèiem com El Mundo intentava encolomar-li el pollastre a Mariano Rajoy, avui podem gaudir d’un altre estratagema desesperat: fer veure que Feijóo està sent implacable amb les derivades d’aquest afer. O, si més no, això és el que intenta La Razón amb el críptic titular "La imputació de Montoro agita la guerra de Génova amb el sorayisme". A veure, Soraya Sáez de Santamaría va entrar al consell d’administració de Cepsa –no es podia saber– i abans formava part de la direcció del bufet Cuatrecasas per un sou, s
Carlos Urraca, l'advocat de la UE que ha fet seu l'argumentari del PP
Evita els focus, no té xarxes i gairebé ningú el coneixia. Tanmateix, ha estat un dels protagonistes de la setmana: Carlos Urraca, l'advocat de la Comissió Europea que va carregar, i fort, contra la llei d'amnistia a la vista a Luxemburg. No va dubtar a qualificar-la "d'autoamnistia" i, al final de l'al·legat, es va acomiadar assegurant que la mesura contravenia el dret comunitari.
De bufar i fer ampolles a fer-ne un gra massa: expressions que no podem traduir (i per què són importants)
Si, sense context ni coneixement del català, un parlant de castellà sent que una cosa és “soplar y hacer botellas”, pensarà que qui li parla diu bajanades. En català, la frase indica que alguna cosa és tan fàcil que es pot fer sense esforç, però la imatge –que té certa gràcia i ironia– no es trasllada al castellà. Passa el mateix amb el ‘somiatruites’: provar de fer-ne una versió com ‘sueña tortillas’ no té cap ni peus.
Per què els adolescents imiten els seus amics?
L’adolescència és una etapa vital inevitable i imprescindible. És una època de transició en què es produeixen canvis molt profunds, tant a escala morfològica com de comportament. Des d’una perspectiva evolutiva serveix perquè les persones deixem enrere la infantesa, inclosa la dependència dels nostres progenitors, i anem adquirint progressivament les característiques físiques i mentals pròpies de la joventut i l’adultesa. Això inclou la capacitat d’establir els vincles socials i emocionals propis de l’adultesa, un procés que sovint fan per assaig i error i qüestionant, i de vegades també traspassant, els límits establerts.
'De fit a fit', 20/07/2025