21/02/2016 
Noticias
"Si reps una herència on només hi ha totxo i no tens diners, tens un problema"
En una finca règia de la Diagonal, s’obre una porta de fusta massissa. El cartell: Gabarró Herències. La posada en escena impressiona, si penses que qui s’acosta fins aquí ho fa abans o després d’una mort pròxima. Però aquest és justament el tòpic que vol trencar l’advocada experta en testaments Meritxell Gabarró (Capellades, 1980) amb la seva naturalitat alegre i una assertivitat desbordant: no cal tenir ni grans patrimonis ni arribar a la tercera edat per deixar-ho tot lligat i ben lligat.
Per què té tant d'èxit la història d'un home a dins d'un pou?
Abans de convertir-se en un escriptor conegut i admirat a tot arreu, Kurt Vonnegut va començar a estudiar antropologia a la Universitat de Chicago. Va tenir una idea de tesi que, malgrat que ell va considerar-la com la seva gran contribució, va ser rebutjada pel seu departament perquè, segons ells, era simple i, alerta, massa divertida: Vonnegut pensava que les històries tenen formes que es poden dibuixar en forma de gràfica i ell pretenia estudiar si les històries explicades per diferents cultures tenen formes diferents, o no. Vonnegut, desanimat, va deixar la carrera, però va començar a escriure, així que la seva pròpia història va acabar tenint un bon final.
El laboratori intel·ligent i desenfadat de Vicenç Pagès Jordà
La majoria de contes d’En primera persona van ser publicats originàriament en diaris i revistes. És una informació que no ens diu res sobre la qualitat de les trenta-sis peces que conformen el volum, però potser sí que ens diu alguna cosa sobre la seva intenció i la seva naturalesa de fons. Tot i que Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) sempre escrivia amb la mateixa meticulositat, el mateix rigor i el mateix sentit de l’aventura formal i intel·lectual –això val tant per als seus contes i novel·les com per a les ressenyes literàries que publicava en premsa–, els textos d’aquest llibre pòstum assumeixen més obertament la seva condició de laboratori desenfadat –de temptativa exploradora, de provatura juganera que no passa res si no acaba donant un resultat del tot rodó o culminant– que no pas les seves obres més ambicioses i personals. ¿Vull dir amb això que aquests contes són impersonals? No: vull dir que, si bé són pur Pagès Jordà (per temes, per estil, per mirada, per to, per var
Meloni aspira a ser la connexió entre Trump i la Unió Europea
La Unió Europea que Donald Trump es trobarà enguany és molt diferent de la que hi havia durant el seu primer mandat. L'extrema dreta ara té molt més poder i influència dins del bloc comunitari que aleshores, i el magnat novaiorquès ha guanyat aliats a l'altre costa de l'Atlàntic. Un dels dirigents europeus d'extrema dreta que va celebrar amb més entusiasme la victòria del republicà va ser el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, però no és el que està més ben posicionat per fer de xarnera entre Washington i Brussel·les. Totes les mirades estan posades en la primera ministra italiana, la també ultradretana Giorgia Meloni. Ella s'ha erigit en una de les líders més influents de la UE i manté molt bones relacions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Trump fa que el Banc d'Anglaterra demani un acostament a Brussel·les
El Brexit ha portat un declivi econòmic continuat al Regne Unit, i el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, ho ha posat negre sobre blanc aquest dijous a la nit, en el tradicional discurs del sopar de la Mansion House. En la cerimònia, que és un dels esdeveniments més importants del calendari financer del Regne Unit, també ha intervingut la ministra del Tresor, Rachel Reeves. Bailey ha demanat un canvi de rumb, una política que el primer ministre, Keir Starmer, està portant a terme de forma relativament tímida.