02/12/2015 
Noticias
Junqueras surt amb avantatge: el qui és qui de la recta final per presidir ERC
La guerra per liderar ERC entra en la seva fase final. Aquest dissabte comença oficialment la campanya electoral de cara al congrés del 30 de novembre, els quinze dies decisius per a les tres candidatures que han aconseguit passar el filtre dels avals (el mínim era un 5% del cens, al voltant de 412 signatures). Militància Decidim, la llista que lidera Oriol Junqueras, és la que ha presentat més firmes, 2.577; Nova Esquerra Nacional, el projecte que encapçala Xavier Godàs i al qual dona suport Marta Rovira, n'ha entregat 1.500, mentre que Foc Nou, que té com a candidata Helena Solà, ha recollit al voltant de 500 avals –el partit donarà a conèixer la xifra exacta aquest dissabte–. Al llarg de les últimes setmanes les candidatures han recorregut el territori per explicar el seu projecte i han intentat exhibir els suports que han anat reclutant. De qui s'ha rodejat Oriol Junqueras? Marta Rovira s'ha implicat en la campanya de Xavier Godàs? Quina és la carta de presentació de Foc Nou?
El Parc Alcosa, el barri obrer d'Alfafar que fa pinya per tirar endavant
Al barri de Parc Alcosa estan acostumats a lidiar amb l'abandonament institucional. Tant és així, que després d'una catàstrofe com la de la DANA, els veïns van veure de seguida que l'única manera de tirar endavant era ajudant-se els uns als altres, sense confiar en la intervenció de l'administració. Situat a vuit quilòmetres de la ciutat de València, aquest barri d'Alfafar va nàixer, paradoxalment, als anys 60, després de la riuada del 1957 que va desbordar la conca del riu Túria. "L'autoorganització i l'associacionisme ha sigut un factor base al nostre barri des dels nostres començaments", comenta Toni Valero, portaveu de la Coordinadora de Col·lectius del Parc, una entitat que té l'embrió en el projecte comunitari Nosotros Mismos, iniciat als anys 70, que ha pogut fer front a les conseqüències de la DANA, habilitant punts d'entrega de subministraments i de queviures per als milers de damnificats.
Trump no vol que l'FBI comprovi els antecendents dels seus candidats a formar part del govern
Donald Trump vol evitar les verificacions d'antecedents que l'FBI acostuma a fer un cop el president electe nomena qui formarà part del seu gabinet. Per evitar-ho, l'equip de transició del president electe està utilitzant empreses privades per realitzar investigacions sobre els candidats als càrrecs de l'administració entrant. Trump i els seus aliats estan eludint el tradicional procés de l'FBI, segons expliquen a la CNN persones properes al pla, argumentant que els federals tarden molt i segueixen un procediment ple de problemes que podria obstaculitzar el pla del republicà de començar a aplicar la seva agenda des del primer dia.
Un president zombi enmig de la batalla entre Sánchez i Feijóo
Les Corts Valencianes mai havien viscut una sessió amb tanta expectació mediàtica com la d’aquest divendres. Des de primera hora del matí hi havia cua de periodistes per entrar, molts d’ells arribats de Madrid, prova que allò que hi havia de passar no era estricta política valenciana (que importa entre 0 i res a la capital de l’Estat) sinó espanyola. Tant és així que hi ha motius per pensar que els discursos de Carlos Mazón, per una banda, i de José Muñoz, síndic del PSPV, per l’altra, han estat supervisats, o fins i tot redactats íntegrament, des de Génova 13 i la Moncloa. De fet, la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, va comparèixer abans que Muñoz fent un espòlier del que seria la seva intervenció.
"Les facultats de medicina no ensenyen com abordar la relació amb els pacients"
"L'atenció primària és i ha de ser el cor del sistema sanitari, però els professionals no podem fer-ho sols. Cal un canvi de model, d'organització i de gestió, per garantir la seva continuïtat", adverteix la presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), Remedios Martín, en una conversa amb l'ARA sobre el present i el futur dels CAP. Fa anys que metges i infermeres reclamen una transformació integral, sobretot després de la pandèmia, però cap govern (ni català ni espanyol) ha sigut capaç d'impulsar-la. L'ensenyament, per exemple, és un dels "grans reptes" que, segons Martín, cal abordar amb urgència perquè fa anys que està encallat. En concret, defensa que les universitats han de tenir assignatures de medicina familiar i comunitària i critica que, després de totes les lliçons apreses amb la covid, encara no s'hagin incorporat al currículum acadèmic: "Les facultats de medicina no ensenyen com abordar la relació amb els pacients".