02/12/2015 
Noticias
- Superdones? No, gràcies
M’ha arribat un vídeo del psicòleg Antoni Bolinches en què parla de les superdones. Així anomena les dones que s’han treballat i que són independents i autosuficients a nivell econòmic i personal. Sé que ha volgut que sigui una lloança. Però és més aviat un regal enverinat. Un home així no és un superhome, és un home. Les dones no: són superdones. Per començar, considero que TOTES les dones som superdones. Tirem endavant en un sistema que ens va a la contra. No importa si estem empoderades o no. Som l’hòstia. L’altra és que, com diu al vídeo, les “superdones” ja tenim prou problemes per trobar homes interessats en nosaltres perquè hi afegim un nom que s’acaba convertint en un estigma. Ningú vol sortir amb un superheroi, el que es vol és una connexió amb una persona de carn i ossos. Així que gràcies, senyor Bolinches, però deixem el terme per als còmics de Marvel. 
González i Aznar, els presidents espanyols que més poder han traspassat a les autonomies
El traspàs de mitjans i diners de l’Estat a les autonomies sempre ha generat controvèrsia política, malgrat la seva previsió constitucional i estatutària. PSOE i PP s’han tirat, tradicionalment, els plats pel cap per qui donava més, sobretot, a Catalunya i al País Basc. Ara mateix la crítica dels populars i de l’extrema dreta de Vox al govern de Pedro Sánchez és que es plega als desitjos independentistes. Tot i això, tots els presidents espanyols han avalat transferències autonòmiques, sobretot els de les primeres dècades de democràcia, en què es desenvolupava la Constitució i l’Estatut. I els que més, són dos expresidents crítics amb Sánchez i la seva política d’aliances: el primer del rànquing, Felipe González (PSOE) i el segon, José María Aznar (PP).
Nou repte professional al sector privat per a l'exconsellera Natàlia Mas
La setmana començava amb una sorpresa al capdavant de Renfe: Raül Blanco, el fins ara president de l'operadora pública de transport, anunciava que deixava el càrrec "per motius personals". Una dimissió envoltada de misteri, però el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ja ha posat fil a l'agulla per buscar-li substitut i apunta a Álvaro Fernández Heredia, actual secretari general de Mobilitat Sostenible. Mentrestant, l'exconsellera d'Economia de la Generalitat durant el darrer mandat de Pere Aragonès, Natàlia Mas, ha fitxat per la metal·lúrgica La Farga com a consellera de la companyia. Bankinter, per la seva banda, estrena nova directora territorial a Catalunya i Lluís Font, exdiputat del PDECat, és nomenat nou director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.
Israel s’acarnissa amb Gaza, però la guerra està estancada
L’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.
Renovació a la vista a les patronals catalanes
Ara que regna a Catalunya una sensació d'estabilitat sota el govern de Salvador Illa i que ha comptat amb l'aval de gran part de l'empresariat i establishment català, aquest 2025 s'acosten canvis a les cúpules empresarials, però sense grans trencaments a la vista. Lluny queden les pugnes per recuperar trons o reivindicar banderes dins les institucions empresarials, com la sorpresa d'Eines de País al capdavant de la Cambra de Comerç el 2019 o la seva derrota el 2023, per posar un exemple. Tot apunta que es torna a l'era dels relleus amistosos. "Hem tornat a l'obediència i a l'avorriment", deia un empresari durant un cafè informal. "Potser li va bé, a l'empresa, una mica de tranquil·litat. Ja veurem", reflexionava.