23/11/2015 
Noticias
Joan Pons, alta prestidigitació literària
Vaig descobrir Joan Pons fa gairebé 35 anys, amb el seu debut narratiu: l’aplec de relats No cregui el que diuen de mi (Columna, 1991). Em va semblar un bateig de foc literari més que prometedor. D’aleshores ençà, no he deixat de seguir-lo, i, sovint, de comentar-ne la producció als mitjans: El laberint de les girafes (Proa, 1999), Homes sols (Proa, 2001), La casa de gel (Bromera, 2009) o La malaltia del cor (Univers, 2022) són alguns dels seus llibres més destacats, novel·les vigoroses. Pons excel·leix en el que se’n podria dir novel·la d’aventures moral: les seves històries resulten sempre llegidores, però el rerefons sol burxar-nos, si no acusar-nos i tot. Com si fos un nebot de Baltasar Porcel o de Jesús Moncada. Té ofici, coses a dir. Per això no m’he explicat mai que gaudeixi de tan poc ressò. Que sigui, en el panorama literari del país, un autor gairebé invisible. El 2016 es va estrenar com a poeta amb un llibre meritori: L’illa dels arbres vençuts (AdiA). Els seus títo
El govern espanyol assegura que el ministeri de Defensa ja no utiliza Pegasus
El ministeri de Defensa arriba preparat al decret per l'embargament total d'armes a Israel que aquest dimecres es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), o com a mínim així ho indiquen fonts del govern espanyol que asseguren que el passat mes de juliol la cartera que pilota Margarita Robles va assolir la "dependència zero" respecte de la tecnologia israeliana. "El ministeri de Defensa no utilitza tecnologia israeliana a dia d'avui", reiteren. Aquesta "desconnexió" tecnològica va de bracet de la finalització de grans contractes armamentístics que esquitxen material que inclou elements fabricats a Israel.
"Els torturadors no van doblegar-me i això m’ha donat força tota la vida"
"Vaig aguantar les tortures. No vaig parlar. Quan vam sortir de la direcció general de Seguretat tenia els peus negres dels cops, però vaig tenir un moment d’eufòria perquè no havia dit res. Cap de nosaltres havia parlat. Els torturadors no van doblegar-me, i això m’ha donat força tota la vida. Si ells no van aconseguir trencar-me, a veure qui ho pot fer", explica Roser Rius. Militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària, va ser torturada per Antonio González Pacheco, més conegut per l'àlies Billy el Niño. Durant els 14 mesos que va estar detinguda a la presó de Yeserías de Madrid, Rius va escriure i va fer dibuixos, que ara publica en forma de llibre: Memòria dibuixada. Presó de Yeserías (1974-1975) amb pròleg d’Ignasi Aragay i publicat per L’Avenç. Ni la repressió ni les pallisses van aturar-la i la resiliència li ha servit per a moltes de les altres lluites que ha tingut com a activista i militant al llarg de la vida.
El Robin Hood dels denunciants de secrets empresarials
De vegades, als que veiem moltes pel·lícules per obligacions professionals potser ens aniria bé no haver vist tantes pel·lícules. Això que pot semblar un embarbussament, una contradicció o una pedra contra la pròpia teulada es fa palès davant de films com Relay, que no és pas una mala pel·lícula, però que requereix uns ulls innocents per gaudir-la en plenitud. Si has vist abans i recordes Michael Clayton, aquest retrat que fa Relay d’un món corporatiu fred i alhora fastigós que gestiona amb discreció intimidatòria els problemes empresarials interns que poden derivar en una crisi reputacional et semblarà poc original.
Mor Claudia Cardinale, l'actriu indomable, als 87 anys
Claudia Cardinale, el glamurós símbol del cinema italià, ha mort aquest dimarts als 87 anys a Nemours (França) després d’una carrera llarga i diversa al cinema i al teatre, segons informen mitjans francesos recollits per l’agència Reuters. Interpretacions a pel·lícules com Il Gattopardo, Vuit i mig i Fins que li va arribar l'hora la van convertir en mereixedora d'un capítol propi en la història del cinema.