17/10/2015 
Noticias
Per què s'ha encallat la reobertura del gol nord del Camp Nou?
El mes de juliol va ser intens. Les nombroses reunions entre el Barça i l'Ajuntament per a la reobertura del Camp Nou van acabar amb un pacte que feia pensar en tornar a l'estadi al setembre. Trossejant el primer tram de l'obra en tres fases (1A, 1B i 1C), s'obria una escletxa perquè el futbol tornés al barri de les Corts encara que fos amb menys espectadors dels previstos. Però, a l'hora de la veritat, els retards i els malentesos han estat constants. I si bé ja s'hi disputen partits des del novembre, el mes de març començarà sense encara haver pogut ocupar la totalitat de les graderies disponibles.
"Hi ha interès d’altres països, però de MWC només n'hi ha un, i és a Barcelona; és el nostre esdeveniment insígnia"
A dos dies de donar el tret de sortida a la vintena edició del Mobile World Congress a Barcelona, que tindrà lloc de dilluns 2 de març a dijous 5 a la Fira de Barcelona, John Hoffman, director de la GSMA Ltd. –la patronal de les telcos i organitzadora del congrés de tecnologia més important del món– rep l'ARA per parlar de l'evolució de l'esdeveniment i de la tecnologia, el llegat i el seu estret lligam amb Barcelona.
Telemadrid, la pública més grotesca
La televisió pública de Madrid no només ofereix uns continguts terriblement esbiaixats, sinó que fa uns plantejaments periodístics delirants. Aquesta setmana va fer gala del seu cinisme informatiu i manca d’escrúpols després que un pseudomitjà assegurés que Pedro Sánchez patia una malaltia cardiovascular que, més tard, el mateix president del govern espanyol es va encarregar de desmentir.
Putxinel·lis amb el retorn del rei emèrit
Els guardians de la cultura de la Transició han activat ja els mecanismes perquè l’exrei Joan Carles pugui tornar a Espanya. Ho fan amb la palanca dels papers desclassificats del 23-F, la qual cosa resulta irònica. L'únic que fan els documents és avalar la versió oficial –repetida ad nauseam durant més de 40 anys!–, així que no s’entén que ara siguin el desllorigador de la fi del seu exili. ¿És que, malgrat la matraca, hi havia sospites d’un paper més tèrbol que l’assignat? Francament, si és per pura misericòrdia de deixar-lo passar els seus últims dies a Espanya, s’agrairia la sinceritat, i avall.
A la contra