15/10/2015 
Noticias
Santo Sadurní o Orilla Roja: el ministeri castellanitza els noms de les estacions de Rodalies
Renfe i Adif, en coordinació amb el Govern, van anunciar aquest diumenge el restabliment parcial del servei de Rodalies, però amb alguns trams on oferien un servei alternatiu amb autobusos. En total, eren nou trams que el ministeri de Transports va desgranar per punts, castellanitzant algun d'ells. "Montcada Bifucación - Vic" és el primer tram que apareix a la llista, però també s'hi afegeixen els de "Santo Sadurní - Martorell" o "Reus - Orilla Roja". Es refereixen a "Montcada Bifurcació"; "Sant Sadurní d'Anoia - Martorell", i en l'últim, "Reus - Riba-Roja". Tampoc està ben escrit l'accent de Puigcerdà, que es posa tancat. La piulada a X on havien fet pública la imatge d'aquesta part de la nota de premsa, on hi havia els trams de Rodalies on s'hi havia establert un servei alternatiu amb autobusos, el ministeri l'ha acabat esborrant.
Què és el CTC, el centre de control d'Adif que ha fallat i fet ha suspendre de nou la circulació de trens
Rodalies viu un caos sense precedents. Aquest dilluns s'havia de reprendre el servei després de 48 hores sense trens i una setmana caòtica després del descarrilament a Gelida que va costar la vida a un jove maquinista. A primera hora del matí, Rodalies posava en marxa "progressivament" el servei, però dues incidències al centre de control d'Adif, el CTC, ubicat a l'Estació de França de Barcelona, han impedit la tornada a la normalitat i s'ha tornat a aturar la circulació de trens.
El preu de l'or supera per primer cop a la història els 5.000 dòlars l'unça
Els inversors busquen un valor refugi davant la incertesa mundial desencadenada per les polítiques de Donald Trump: l’or ha superat per primera vegada a la història els 5.000 dòlars l’unça. Aquesta matinada ha pujat un 1,8%, fins als 5.089 dòlars. És una fita història que arriba després que Trump hagi amenaçat el Canadà amb aranzels del 100% si el veí del nord dels Estats Units “tanca un acord amb la Xina”, després de l’enfrontament del president nord-americà amb Europa pel futur de Groenlàndia i amb les creixents tensions internes als Estats Units per la violència de la policia migratòria.
"En la història del suïcidi del meu pare no hi ha cap morbo ni tragèdia"
"Puc tornar a viure amb tu els anys que no vam compartir?", es demana el narrador de Relíquia, tercer llibre que Pol Guasch (Tarragona, 1997) publica a Anagrama. Per primera vegada en la seva trajectòria, narrador i autor coincideixen, i és el mateix Pol qui planteja aquesta pregunta, adreçada al seu pare. Relíquia comença amb l'impacte del seu suïcidi, el 13 de gener del 2013, quan només tenia 44 anys, i a partir d'aquí és el fill qui prova de comprendre una acció que va marcar un abans i un després en la seva família. És la primera vegada que l'autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama, 2024) aborda públicament un assumpte privat tan complex i delicat, però se'n surt gràcies al poder transformador que a vegades té la bona literatura.
Com fer passar una bona estona al lector sense ser pueril ni banal
Hi ha llibres que, sense ser puerils ni banals, semblen fets ben bé per fer passar una bona estona al lector. El Llibre d’esbossos (del cavaller Geoffrey Crayon), del diplomàtic i escriptor nord-americà Washington Irving (1783-1859), és un cas paradigmàtic d’aquest fenomen. El volum, publicat per Adesiara, el formen una sèrie de narracions, entre les quals la cèlebre "Llegenda de Sleepy Hollow", la llegenda del genet sense cap. Aquesta història, juntament amb "Rip Van Winkle", són una mostra de la influència cultural dels primers colonitzadors holandesos —i danesos i alemanys— de la zona de Nova York. Els contes aplegats aquí són una mostra del primer romanticisme nord-americà, que inspirarà autors llargament coneguts i traduïts, com ara Edgar Allan Poe, però també s’emparenta amb el transcendentalisme, el corrent de pensament que relliga la divinitat amb el curs de la naturalesa i que creu en una bondat inherent en l’ésser humà. Si bé no podem situar Irving dins d’una escola de