15/04/2015 
Noticias
7 rutes en tren per enamorar-te de la tardor a Europa
Quan arriba la tardor, Europa es transforma en un espectacle de colors vibrants, on els vermells, els grocs i els taronges vesteixen els paisatges de manera inconfusible. I quina millor manera de gaudir d’aquesta obra d’art natural que a bord d’un tren, creuant boscos, valls i pobles encantadors. Des de les vinyes d’Alsàcia fins als escarpats penya-segats de la regió italiana de Cinque Terre, cada trajecte en tren és una invitació a perdre’s en el paisatge i descobrir una Europa menys coneguda, més tranquil·la i amb una bellesa que s’accentua a la tardor. Els trajectes no només et porten de poble a poble, sinó que et connecten amb el ritme pausat de la natura, oferint-te vistes impressionants i una sensació de calma que només es viu en aquesta època de l’any. Cada parada és una nova oportunitat per submergir-se en la cultura local, tastar els productes de temporada i gaudir de l’encant dels pobles de cada estació. La tardor, vista des de la finestra d’un tren, és un viatge sensoria
"El Premi Lluís Carulla detecta projectes i idees culturals innovadors"
Al llarg dels anys, el Premi Lluís Carulla ha anat evolucionant cap a "un ecosistema d'impuls" i enfocat en "projectes culturals que busquen un impacte social", tal com explica Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla. El dimarts 19 de novembre, en un acte a l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona es coneixeran els guanyadors del 2024, tant en la categoria de millor projecte, dotada amb 60.000, com en la de millor idea, dotada amb 15.000. També s es lliurarà el Premi Francesc Candel, dotat amb 15.000 euros, a un projecte artístic de cohesió social, acollida i integració de persones immigrants.
"Jo no hauria dissolt CDC": Jordi Pujol conversa amb l'ARA en el 50è aniversari de la fundació del partit
Jordi Pujol arriba amb cotxe al restaurant Olivé de Barcelona quan falten pocs minuts per a les dues del migdia. Porta americana i l’ajuda a avançar el seu bastó negre. Només entrar, decideix baixar amb ajuda per les escales en lloc d’esperar l’ascensor que porta al reservat on ha acceptat dinar amb l’ARA per parlar de Convergència. El partit ja extint que va impulsar el 17 de novembre del 1974 a Montserrat, ara fa cinquanta anys, i que ha governat la major part del temps a Catalunya després de la Transició. Des de llavors ha plogut molt: 23 anys de president Pujol; el tripartit; cinc anys més de governs de CDC; la deixa i l’ostracisme (amb el judici fixat per al 2025); la dissolució de Convergència; el Procés, i la progressiva restitució de Pujol a la vida pública amb la darrera trobada amb el president, Salvador Illa, com a colofó. Quina va ser la clau de l’èxit de Convergència, i del seu fracàs, són algunes de les preguntes que planen sobre el dinar. La trobada comença amb decl
Qui serà l'hereu de Convergència?
Durant quaranta-dos anys consecutius la fórmula de Convergència es va imposar una a una en totes les eleccions catalanes. L’hegemonia era tan gran, especialment en els anys del pujolisme, que la confusió entre partit i país era difícil d’esquivar i més quan el president es presentava bàsicament com un patriota català. Les majories absolutes són història, però encara no fa gaire, el 2010 i el 2012, la CDC d’Artur Mas va aconseguir 62 i 50 diputats, resultats que qualsevol dels partits actuals consideraria històrics. L’esclat dels casos de corrupció, alguns dels quals encara s'han de jutjar, va donar l’estocada definitiva a un projecte que molts pensen que ha deixat molta gent òrfena.
Per què de vegades tenim la sensació que Lamine Yamal és mig Barça?
Lamine Yamal en té per a dues o tres setmanes. Ja es va perdre el partit al camp de la Reial Societat i de seguida, després de la derrota, vam poder llegir o escoltar el terme Laminedependència. No deixa de ser el recurs fàcil per explicar qualsevol enfrontament que no va bé. ¿Falta el teu futbolista més determinant i perds? Automàticament vol dir que depens absolutament d'ell.