Noticias
- “Mai he pretès comprar-me un Lamborghini”
Paco Poch (Igualada, 1951) és el primer productor a qui l’Acadèmia del Cinema concedeix el Gaudí d’Honor. La seva trajectòria és un exemple de compromís amb el cinema d’autor més inquiet, també en la seva faceta de distribuïdor. Entusiasta de mena, s’ha dedicat al cinema perquè li “omplia la vida” i no s’ha sentit mai cridat a dirigir. - La inflació catalana tanca l'any en el 2,9%, per sobre de l'espanyola
L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) a Catalunya va tancar el desembre del 2024 amb un increment del 2,9%, una dècima per sobre de la dada estatal del 2,9% que ha confirmat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així doncs, la inflació al Principat va repuntar en un 0,4% en l'últim mes de l'any —marcat per un consum més elevat per Nadal— respecte al novembre. - Detenen el president destituït de Corea del Sud
Les autoritats sud-coreanes han aconseguit finalment aquest dimecres detenir el president sud-coreà destituït, Yoon Suk-yeol, després de diversos intents per accedir a la seva residència, al centre de Seül. Un fort desplegament de 3.500 agents ha permès executar l'ordre d'arrest, que ha culminat a les 10.33 hora local. El mandatari, cessat i processat per la declaració fugaç de la llei marcial el desembre, hauria acceptat comparèixer davant l'oficina anticorrupció per, segons ha dit, evitar un "vessament de sang". - Es jubila el jutge que va intentar vincular Puigdemont amb Putin
Joaquín Aguirre, un dels jutges que més titulars ha acaparat els últims anys, es jubila. Ja no podrà dictar més interlocutòries sobre la suposada ingerència russa en el Procés ni sobre el presumpte suborn a àrbitres per afavorir al Barça. Marxa als 66 anys –ha decidit no allargar la carrera fins als 72, com permet la llei– amb les seves últimes grans investigacions arxivades o aturades i només un mes després que l'Audiència de Barcelona l'acusés d'intentar un frau de llei amb les seves resolucions. - Què fa que la relació entre avis i nets sigui tan especial?
Per a Montserrat Anton, el fet de ser àvia és un privilegi. “Un regal que fa quinze anys que dura”, explica. Des del primer moment, va poder escollir com volia que fos la seva dedicació: una tarda a la setmana aniria a recollir els seus dos nets a l’escola per fer-se’n càrrec i un cap de setmana al mes, si ho volien, podrien quedar-se a dormir a casa seva. “A banda de les urgències de nens amb febre i haver de córrer als matins per portar-los a l’escola si l’autobús falla, o també els casalsavis, casals a casa dels avis a l’estiu –ironitza Anton–. Per descomptat, que tot això també es fa quan cal!”, subratlla aquesta mestra jubilada.