11/02/2015 
Noticias
El 'zerotres' a les escoles rurals
Les persones que treballem amb infants de zero a sis anys vam celebrar moltíssim que el nou decret d’educació considerés de manera clara i diàfana que el zerosis (manllevo aquest neologisme tan bonic a la companya i mestra Maite Pujol) és una mateixa etapa, amb identitat pròpia.
Susanna Griso relata les seves dificultats per trobar pis de lloguer a Barcelona: "He trigat quatre mesos"
L'accés a l'habitatge és un dels principals problemes dels barcelonins. Aquesta situació també ha afectat Susanna Griso, presentadora d'Espejo público, que des del matinal d'Antena 3 ha explicat les dificultats que ha tingut per trobar un pis de lloguer a la capital catalana. "He trigat quatre mesos", lamentava la periodista.
La setmana que els editors substitueixen les cerveses per cafès
Encara estem paint la inflamenta de la millor Setmana del Llibre en Català de la història i ja és hora de girar full. Si al passeig Lluís Companys hi havia festa, col·leguisme, públic i català, a la fira internacional Liber hi ha negoci, reunions, agents internacionals, castellà i anglès. El cafè substitueix la cervesa, vaja. Aquesta setmana té lloc a l'Hospitalet de Llobregat, la Fira, la principal trobada de la indústria editorial de l’estat, que la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya celebra un any aquí i l’altre a Madrid. És on hi ha la gent dels quartos.
Els millors restaurants per menjar bé a la Garrotxa aquesta tardor
La tardor és una de les èpoques més atractives per descobrir la Garrotxa. Els colors de la Fageda d’en Jordà, que Joan Maragall va immortalitzar en un dels seus poemes, els camins de la zona volcànica, pobles amb encant com Santa Pau o Besalú i paisatges de postal com els de la Vall d’en Bas o la Vall de Bianya converteixen la comarca en una destinació especialment adequada per a una escapada. I, després de caminar, una de les millors maneres d’acabar la jornada és asseure’s a taula.
Tom Cruise ens porta a la fi del món
De Goya a Honoré Daumier, l’art no ha deixat de recordar als poderosos que té la capacitat (i, potser, també l’obligació) de despullar-los, privar-los de la seva dimensió humana i convertir en catarsi l’escarni de les calamitats que deixen com a llegat. Un sentir que Digger fa seu de manera literal al final d’un recaragolat camí d’excessos i d’una acumulació de capes de ficció que el màrqueting de la pel·lícula ha volgut mantenir en secret fins a l’últim moment. El missatge és cristal·lí i punyent, però la manera en què Alejandro G. Iñárritu el posa en escena sembla també una justificació. O, millor dit, un aclariment: això no és una farsa, sinó un comentari sobre el sentit de fer una farsa.