24/10/2014 
Noticias
Converses il·lustrades (1)
.
Quants diners ens costa la corrupció?
S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).
Els viatges de Sor Lucía Caram a Ucraïna, on té el respecte fins i tot de Zelenski
Sor Pilar beneeix els aliments amb una oració mecànica, de la manera que ho fa algú que ho fa cada dia diverses vegades. A taula, truita, pernil, sopa, crema de carbassó i gaspatxo. “Això no ho ha fet la Lucía, eh! El gaspatxo no li queda bé…”, es xiva sor Juana Mari. Així, amb un sopar comunitari al convent de Santa Clara de Manresa, comença l’expedició humanitària número 36 de sor Lucía Caram a Ucraïna. Aquesta vegada hi transporta dues ambulàncies i una pick-up, que es posen en marxa l’endemà a quarts de sis del matí.
El poder curatiu de caminar a la natura
Hi ha una pau molt concreta que només arriba quan deixes de lluitar. Gemma Bañeres ho va descobrir un dia qualsevol, asseguda al peu d’un arbre, enmig del bosc. Durant anys, la fibromiàlgia li havia imposat un cos exhaust, una ment en alerta i una vida travessada per la frustració. Però allà, envoltada d’ombra verda i silenci antic, alguna cosa es va trencar per dins. “Vaig sentir que ja no havia de demostrar res. Només ser. I per primer cop en molt de temps, em vaig sentir en pau amb mi mateixa”, recorda. Després va plorar, no de dolor, sinó d’alleujament: havia trobat un lloc on no calia resistir.
La “Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix” que somia amb l'ascens a Primera Divisió
A mig camí entre Logronyo, Vitòria, Sant Sebastià i Bilbao hi ha Miranda de Ebro, un municipi de poc més de 35.000 habitants reconegut per ser un pol industrial -ara en declivi- i un nus de comunicacions, sobretot ferroviàries. “Forma part de la província de Burgos, però ni se t’acudeixi dir-los que són burgalesos. Tampoc se senten bascos. Ells són de Miranda. Els nens van a l’escola amb la samarreta de l’equip del poble, el Mirandés, no pas amb la del Barça o la del Madrid. És com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix”, sentencia Pablo Alfaro, exjugador del Sevilla i el FC Barcelona, entre altres equips, i entrenador del Mirandés entre 2017 i 2018.