14/09/2014 
Noticias
- No és una mera foto (i per tant cal pagar-la)
Ha aparegut el llibre Macarras ibéricos d’Iñaki Domínguez, que proposa una història d’Espanya a través dels seus quinquis més cèlebres. Una foto del Vaquilla il·lustra la portada. L’autor de la imatge és el desaparegut (i enyorat) Paco Elvira. La seva filla, en veure que una obra del seu pare apareixia a la coberta del volum, es va posar en contacte amb Akal i li va sol·licitar una compensació econòmica, que no va obtenir. Aquesta setmana ha començat el judici que ha de dirimir el cas. L’editorial argumenta que la imatge està desposseïda de qualsevol “originalitat creativa” i, per tant, no la considera una obra sinó una “mera fotografia”, és a dir, el registre banal de l’actualitat. 
L'ISE es prepara per "batre rècords" amb la seva edició més gran
"Barcelona és un lloc vibrant i la nostra involucració amb la ciutat, no només al febrer sinó durant tot l'any, ha estat molt generosa". Així iniciava el director general de l'Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman, el seu discurs per donar el tret de sortida a la fira audiovisual per excel·lència, que se celebrarà al recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona entre el 4 i el 7 de febrer. Una edició –la tercera a la capital catalana– que s'espera que sigui la més gran de la seva història i que vol aplegar més visitants que l'any passat, quan n'hi va haver 73.800.
Un nou estadi per al Girona: Montilivi podria tenir els dies comptats
El creixement del Girona FC l’ha obligat a transformar-se sobre la marxa. Segurament, més de pressa que no preveia. També massa lentament, tenint en compte les urgències i necessitats que el club ja tenia abans de pujar a Primera, un escenari multiplicat per mil pel fet de disputar competició europea. En plena benvinguda al 2025, l’ombra d’un nou estadi comença a alçar-se. I plana un dubte: abandonarà Montilivi o hi continuarà? Ningú n’aclareix res.
Garoines, de menja de pobres a un dels fruits del mar més preuats
En ple hivern, des de les minves de gener fins al mes de març el pescador Juanito arribava cada dilluns a la platja de Llafranc carregat de garoines que acabava de pescar i la gent del poble, que s'hi acostava amb una barra de pa i un porró de vi, n'hi compraven i se les menjaven allà mateix. D'això ja fa més de sis dècades i en Carles Bisbe, que llavors era un nen, recorda que la gent de fora que topava amb aquella escena "canviava de vorera perquè els feia angúnia veure com ens menjàvem les garoines". No es podia ni imaginar llavors en Carles Bisbe que dècades després, aquest fruit de mar considerat en aquella època una menja de pobres es convertiria en un preuadíssim producte que atrauria comensals de tot arreu per degustar-lo durant la Garoinada, la campanya gastronòmica que se celebra al municipi de Palafrugell (que inclou, a més de Palafrugell, els pobles de Llafranc, Calella, Tamariu i Llofriu). Carles Bisbe, que és el propietari del restaurant Llafranc -conegut com Cal Gitano-, recorda que
Les ràdios privades es mobilitzen contra l’obligació del 25% de música en català
Topada de banyes a l’espai radiofònic català. A finals de novembre el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va acordar que s’havia de posar fi a la permissivitat gràcies a la qual les emissores privades incomplien sistemàticament l’obligació de posar un 25% de les seves cançons en llengua catalana. L’autoritat reguladora donava aquest 2025 de marge perquè cada mitjà assumís que, a partir de l’any següent, caldria satisfer aquesta quota, instaurada per la Llei de Normalització Lingüística del 1998. Després de setmanes de silenci de les ràdios privades, l’oposició a aquesta mesura s’ha concretat amb una allau de recursos que busquen tombar la iniciativa del CAC. Presenten batalla la pràctica totalitat de ràdios musicals a títol individual i també l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), l’entitat que agrupa les privades.