25/07/2014 
Noticias
És obscè parlar de les cases dels famosos que el foc ha devorat a Los Angeles
Els mitjans de comunicació no van trigar a informar-nos que als incendis de Pacific Palisades havien perdut la casa una sèrie de gent famosa, i rica, com ara Anthony Hopkins, Anna Faris, Paris Hilton, Candy Spelling, Heidi Montag, John Goodman o Miles Teller. La de Steven Spielberg i moltes més pengen d’un fil de foc.
Els secrets del millor Raphinha, el brasiler que fuig de les discoteques
Que els brasilers són uns grans amants de la festa no és cap secret. Prou que ho sap, el barcelonisme, que en les darreres dècades ha gaudit d’una sèrie de talents que brillaven gairebé tant als estadis com a les discoteques. Va passar amb Romário, però també amb Ronaldinho i Neymar. La història es repeteix, però els tòpics no serveixen per a tothom, tal com demostra l’última estrella brasilera del Barça.
Un futur per a l'Ona a Dallas: la primera nena catalana afectada per la malaltia rara SPG50
L'Ona només té un any i mig, però els metges pensen que no parlarà mai. O ho farà molt poc i amb frases molt curtes. També tindrà moltes dificultats per caminar, segurament haurà d'anar amb cadira de rodes. Ara gateja, tot i que va començar a fer-ho més tard que la resta d'infants, i quan prova de posar-se dempeus li falla l'equilibri i cau. Té paraplegia espàstica hereditària tipus 50, una malaltia neurodegenerativa molt rara coneguda com a SPG50 amb menys de 100 casos a tot al món. A Espanya només hi ha quatre persones diagnosticades i una d'elles és l'Ona. Ella és la primera nena amb aquesta patologia minoritària detectada a Catalunya.
El veí de Barcelona a qui la llei permet tenir una bandera franquista al balcó
En plena commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco, hi ha nostàlgics que el segueixen reivindicant. En Joan Marc Alonso és un d'ells. I no se n'amaga. Al balcó del seu pis del barri del Guinardó de Barcelona hi té penjada la bandera franquista i una altra d'Espanya amb el lema Viva Cristo Rey. "Soc català i espanyolista", assenyala en conversa amb l'ARA. "Vaig néixer el 1965 i només he viscut dotze anys de franquisme, però soc afí al franquisme perquè Franco va fer coses molt bones i m'agradaria tornar a aquella època". Tot i admetre la "purga" que va portar a terme el dictador –que no comparteix perquè és contrari a la violència–, Alonso fa ús d'argumentari per recordar infraestructures com els pantans o els pisos de protecció oficial com alguns dels motius per justificar el seu suport al règim. "Llavors hi havia feina i seguretat als carrers", subratlla després de definir-se com de "dretes i anticomunista".
Marc Ribas: "La cuina s'ha de pagar millor i això passa per no poder sopar fora cada setmana"
El cuiner Marc Ribas (Girona, 1976), va començar a vendre les primeres creacions de ben petit al sector pictòric abans que al culinari: “Els estius a Tossa de Mar agafàvem pedres de la platja, les pintàvem amb peixets i ens posàvem en una paradeta a vendre-les”. Més endavant, va estudiar Belles Arts i ho va compaginar amb feines temporals fins que va entrar a la cuina, d’on ja no n’ha sortit: “L'hostaleria enganxa. Té una cosa que és la immediatesa, que tot sigui per ara i efímer que el dibuix no tenia.”