19/06/2014 
Noticias
El petroli arribarà al seu pic el 2030 només si es compleixen els compromisos climàtics
El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.
El 70% de la població espanyola viu en municipis on la temperatura ha pujat ja 1,5 °C
La crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.
L’esperanto s’escriu, però no es parla (1930)
Del reportatge d’Andreu Avel·lí Artís (Barcelona, 1908-Sitges, 2006) a Mirador (30-X-1930). Aquest periodista, qui després del 1939 va emprar el pseudònim ‘Sempronio’, destacava per triar temes poc fressats i per conjuminar narració i entrevista. En aquesta peça aborda l’accessibilitat lingüística, una qüestió molt tractada aquests dies: a l’IEC, ahir, sobre llengua i migració, en el cicle de xerrades organitzades amb l’ARA; i demà i demà passat en les jornades de la Càtedra Pompeu Fabra sobre llengües i intel·ligència artificial.
Lliurament dels premis ARA Girona: els 25 gironins que han marcat el 2025
A l’emblemàtic Teatre Odeon de Girona, recentment restaurat i reconvertit en un gran temple ciclista, l’ARA Girona ha celebrat aquest dimarts al vespre el naixement dels primers guardons. Batejats amb el nom d'Els 25 gironins que han marcat el 2025, aquests nous premis busquen donar visibilitat a persones i projectes rellevants i interessants de la demarcació, però poc coneguts per al gran públic. Els premiats no són grans patums ni els noms més il·lustres de les comarques gironines, sinó un compendi d’històries i personatges que els lectors han descobert a través de notícies, reportatges i entrevistes publicades al diari durant l’últim any. L’acte ha reunit més de 150 persones, comptant amb la presència d’autoritats com l’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas; el president de la Diputació, Miquel Noguer, i la consellera de Territori, Habitatge i Transport, Sílvia Paneque, a més de la directora de l'ARA, Esther Vera.
Miquel Roca, l'escudella i la inspecció fiscal
Catalunya no té un concert econòmic com el País Basc perquè no ho van voler les forces polítiques que tenien la majoria el 1977: el PSC, el PSUC i UCD. És el que ha afirmat Miquel Roca (Bordeus, 1940), un dels pares de la Constitució, durant la seva participació en el cicle Converses amb el degà al Col·legi d'Economistes de Catalunya. A més, el polític i advocat ha afegit que la veritable importància del concert no és el model tributari, sinó disposar de la inspecció fiscal, com Euskadi. "A vegades dic que ens haurien de fer un monument", assegura. Perquè discutim de diners, però no del que considera que és el veritable poder, que és tenir la inspecció.