26/08/2013 
Noticias
"Mai els pares ens hem documentat tant sobre com educar els fills, però els resultats disten dels esperats"
Llegint la teva novel·la he pensat que totes les històries de pares i fills s'assemblen. De fet, totes són la mateixa: un pare veu com un fill s'allunya, punt final. Potser la paternitat consisteix en inventar vincles malgrat l'allunyament.
Feixuga adaptació de la popular novel·la de Carmen Laforet
Nada és la novel·la més famosa i popular de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, guanyadora del primer premi Nadal el 1944, quan l’autora tenia 23 anys. És una novel·la sobre la societat barcelonina de la postguerra i, en especial, sobre la burgesia arruïnada. La història de l'Andrea, la protagonista, està descrita amb un estil impressionista prenyat d’exquisides descripcions a través de la mirada de la noia, que amb 18 anys retorna a casa de l’àvia al carrer Aribau de Barcelona per entrar a la universitat. El més valorat de la novel·la és la duresa amb què l’autora descriu els personatges i l’angoixa vital que desprenen en un reducte familiar opressiu habitat per la desesperança, el fonamentalisme religiós i la violència; confrontat tot això amb la història sensual d’una amistat femenina entre l'Andrea i la companya universitària Ena.
Comença el judici a Boye i al narco Sito Miñanco per presumpte blanqueig de capitals
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, s'asseu des d'aquest dilluns al banc dels acusats al costat de l'històric narco gallec Sito Miñanco per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el tràfic de drogues. L'Audiència Nacional comença ara a jutjar un cas que es remunta al 2017, quan la policia va requisar 889.620 euros a l'aeroport de Barajas a membres de la banda de Miñanco, client de Boye, quan intentaven passar-los cap a Colòmbia. Boye defensa la seva innocència i assegura que és perseguit per exercir la seva feina com a advocat i pels seus vincles amb l'independentisme.
Spiderman i la moral d'Albert Sánchez Piñol
Quan era petita, tots els dimecres els meus germans i jo passàvem la tarda amb la meva àvia, que ens portava al parc i, sobretot, ens explicava contes mentre sopàvem. Un dels meus preferits, era el de la sal. És el d'aquell rei que pregunta a les seves filles quant l'estimen, i que està molt content quan la primera li diu que l'estima com el vi i la segona que l'estima com el pa, però que s'indigna amb la petita, que l'estima com la sal. Com la sal? Però com és possible, una cosa tan insignificant! La princesa és tancada ipso facto a una torre, de la qual no sortirà fins que el seu pare descobreixi que als àpats pot passar sense pa i sense vi, però que els aliments no tenen gust de res sense la sal (perdoneu-me, hipertensos del món, per treure el tema).
L'Estat es juga milers de milions en el seu laberint fiscal
Fa més de dues setmanes que el govern espanyol intenta desencallar la transposició de la directiva europea del tipus mínim efectiu del 15% en l’impost de Societats, però també una reforma fiscal. Aquest dilluns tindrà una nova oportunitat a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, que ja s’ha ajornat dos cops per la falta de suports, cosa que posa en evidència la fragilitat del bloc d’investidura.