28/07/2013 
Noticias
El petroli cau i les borses asiàtiques es disparen després d'alto el foc a l'Iran
Els mercats ja reaccionen a l'anunci de l'alto al foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli que es consumeix al món. D'una banda, el preu del cru ha baixat de manera considerable, per sota dels 100 dòlars, mentre que les principals borses de l'Àsia han obert aquest dimecres a l'alça.
"Hi ha autores que treballen als marges i no donen lliçons"
Claudia Durastanti va néixer a Brooklyn, va emigrar a un poble petit del sud d'Itàlia als sis anys, després va viure a Londres i va tornar als Estats Units. Ara viu a Roma. Amb L'estrangera, va ser finalista del Premi Strega i del Prix Fémina, va obtenir el Premi Strega Off i el PEN Award, i va aparèixer entre els millors llibres de l’any de la revista The New Yorker. Missitàlia (L'Altra Editorial / Anagrama; traducció de Mercè Ubach) és un recorregut històric que va del sud de la Itàlia del Ressorgiment fins a un futur imaginat a la Lluna. No hi ha res convencional en aquest llibre, on les protagonistes són dones que viuen força al marge, i que combina gèneres com el western, l'espionatge, la distopia o la intriga.
Retrat d'un mil·lennial criat amb amor i presoner del seu propi infern
El mal inexistent és una obra psicològica i introspectiva de l’escriptora italiana Giulia Caminito (Roma, 1988). Després d'haver guanyat el Campiello amb una obra igualment mordaç i complexa, L'aigua del llac no és mai dolça (L’Altra, 2022), l'autora es revela una vegada més com una observadora acurada però despietada de la societat i dels mecanismes ocults i perversos que la impregnen en silenci. Es tracta d’una infiltració lenta, una incomoditat que no esclata sinó que supura. I és aquí on el títol es torna una trampa: el mal no només hi és, sinó que es manifesta en la seva forma més contemporània, la que no sabem anomenar.
Aterra al barri de Gràcia la pasta 'al dente' que ha triomfat a l'estranger
Imagineu una bona pasta al dente. Un cacio e pepe, per exemple. Amb la salsa integrada. La porten en una paella profunda i te la posen directament al plat amb unes pinces. Suculent, oi? O un tomàquet formós i una mozzarella tan sublim que la serveixen despullada. Quan una cosa és perfecta, l’única obligació és no espatllar-la. O una bresaola de feta de wagyu. Brilla amb el marbrejat del greix. Al costat, un raviolo farcit de ricotta, tòfona i tuorlo, o sigui rovell d’ou. Un últim exemple: una parmigina d’albergínia amb aquell gust intens de tomàquet que obligatòriament et fa sucar pa. Tots aquests són alguns dels plats que des de dimarts es poden degustar a la Bottega Bernacca (carrer Bonavista, 10), el restaurant italià que aterra al barri de Gràcia i que curiosament, a diferència del que podria semblar, ens arriba des de São Paulo, el Brasil. Però ja veuran, benvolguts lectors, que tot té un perquè.
"Si la humanitat busca sobreviure a futures catàstrofes, s'haurà d'establir en diversos planetes"
L'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).