25/05/2013 
Noticias
Espanya, Alemanya, Àustria i Portugal demanen a Brussel·les un impost a les energètiques per la guerra
El vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, juntament amb els seus homòlegs d'Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal han enviat una carta a la Comissió Europea sol·licitant la creació d'un nou impost sobre els beneficis de les empreses energètiques després de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà, que està encarint el petroli, el gas i els carburants.
Aitana explica la seva ruptura amb Sebastián Yatra al confessionari de Rosalía
Els concerts de la gira Lux de Rosalía inclouen un moment de confessió a l'escenari, on la cantant de Sant Esteve Sesrovires se situa en un fals confessionari i escolta el relat d'algun personatge conegut, normalment sobre els pecats d'alguna de les seves exparelles. En el concert de Madrid que va oferir aquest divendres ha estat la cantant Aitana qui ha entrat al confessionari i ha donat detalls d'una de les seves ruptures més sonades: la que va posar fi a la relació amb el cantant colombià Sebastián Yatra entre el 2023 i el 2024.
De la legalització del PCE als 'whatsapps' de Feijóo: als festius també es juga a fer política
Dissabte Sant. Una jornada que en el calendari litúrgic convida al recolliment i al silenci, però que en la història política de l'estat espanyol evoca una de les maniobres d’escacs més audaces de la Transició. Just un Dissabte Sant com el d’avui, ara fa quasi 39 anys –el 9 d’abril del 1977–, el govern de l'expresident espanyol Adolfo Suárez va sacsejar els fonaments de l’Estat amb la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). En un context de màxima tensió amb l’Exèrcit i amb la figura de Santiago Carrillo, secretari general del PCE en aquell temps, encara a l'ombra, Suárez va triar estratègicament un dia en què, tradicionalment durant el franquisme, no es podia fer pràcticament res i l'activitat administrativa i mediàtica estava sota mínims. “Es tracta de buscar dates assenyalades on la gent mira a un altre costat”, explica, en conversa amb l'ARA, Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona. En concret, en aquella època en què "no
Les monarquies europees, en caiguda lliure
Si al llarg del segle XX moltes monarquies d'Europa van poder ser justificades políticament com a garants dels valors democràtics –per exemple, per no haver cooperat amb el feixisme durant les grans guerres–, ara aquesta situació ha canviat. El perfeccionament del significat de la democràcia en les ments dels ciutadans europeus fa que els trons que han arribat als nostres dies hagin quedat desalineats amb el concepte de democràcia que tenen ara grans capes de la societat. Aquesta societat reclama als representants de les seves màximes institucions no només una adhesió formal als valors democràtics, sinó també una vida coherent amb aquests valors. Una adhesió tangible. Adaptar-se a aquesta nova fase resulta infinitament més complex per a les monarquies que cap anterior reforma, ja que aquestes institucions són intrínsecament contràries al que significa la meritocràcia i la igualtat, els dos pilars essencials sobre els quals s'edifica indefectiblement una democràcia avui dia.
Topografia sensible (5)
.