01/03/2013 
Noticias
Maten a trets un expolític ucraïnès a prop d'una escola a Madrid
L'advocat i expolític ucraïnès Andriy Portnov, de 52 anys, ha mort tirotejat aquest dimecres a les portes del col·legi americà de Pozuelo de Alarcón, on havia anat a deixar els seus fills. La identitat de Portnov, qui va ser assessor de l'expresident Víktor Ianukóvitx, ha estat confirmada per fonts del ministeri de l'Interior. Les primeres informacions apuntaven que el crim podria estar relacionat amb un ajustament de comptes.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Netanyahu, del dret a defensar-se a la neteja ètnica'
Dilluns Netanyahu va gravar un vídeo per explicar als israelians per què deixava entrar camions amb menjar a la Franja de Gaza, i ho va dir ben clar: li truquen països aliats per dir-li que no poden suportar les imatges de nens famolencs.
Revés judicial a un fons per clàusules abusives als llogaters d'un bloc de Badalona
El jutjat de Primera Instància número 1 de Badalona ha dictat una sentència que suposa un nou revés judicial contra les pràctiques abusives de les empreses de lloguer d’habitatge vinculades a grans fons d’inversió. La resolució, que no és ferma i es pot presentar recurs davant l'Audiència de Barcelona, declara la nul·litat de diverses clàusules incorporades de forma sistemàtica als contractes d’arrendament per l’empresa Nestar Residencial SII, S.A., una societat gestora de lloguers que forma part del grup Azora, un dels tenidors d’habitatge més grans a Espanya.
‘Doom: The Dark Ages’, la brutal reinvenció d'una saga de videojocs mítica
La saga Doom és història viva del videojoc. L’estudi id Software va publicar Doom el 1993 i va definir les bases del gènere de trets en primera persona (o FPS, per les sigles en anglès) alhora que va popularitzar els videojocs d’ordinador. A més, Doom no era l’única proposta innovadora, ja que l’equip també era responsable de sagues com Wolfenstein i Quake. Amb alguna entrega més pel camí però molts anys més tard, i ja sota el segell de l’editora Bethesda Softworks, l’estudi reinicia la franquícia amb Doom (2016) i reviu la passió per la saga, ara modernitzada.
Mor Mariano Ozores, el cineasta que va triomfar amb el 'destape'
El director i guionista Mariano Ozores, un dels més prolífics del cinema espanyol, ha mort aquest dimecres als 98 anys a casa seva. Enrere deixa un llegat de 96 pel·lícules, la majoria comèdies. Nascut a Madrid el 1923, va començar a treballar a la companyia teatral dels seus pares quan tenia 17 anys. "Soc autodidacta. Anar de teatre en teatre, visitant pobles i ciutats, em va ajudar a conèixer de què reia el públic i com ho feia", assegurava el director, a qui mai li va importar gaire que la crítica no el mirés amb bons ulls. La seva trajectòria cinematogràfica va començar el 1952 amb el guió de la pel·lícula Ché, qué loco. Els seus inicis van coincidir amb les primeres emissions de TVE, i va ser-ne director de programació. També va dirigir sèries i programes com Aeropuerto Telefunken. Ozores va treballar també en dues pel·lícules que exaltaven la dictadura: Morir en España i Franco, ese hombre.