13/06/2012 
Noticias
Per què la burgesia pot viure sense literatura i art?
La burgesia —paraula que, a dreta llei, només designa la classe mitjana alta d’una ciutat una mica gran— presenta unes constants força clares, a tot el continent, pel que fa a la seva actitud davant les formes de l’alta cultura: el fol·lore (com es deia abans) és una altra cosa, i es diferencia del que aquí anomenem “cultura” pel fet que la cultura sempre presenta novetats, i el folklore molt poques, o cap.
El dia que les dones van agafar les armes per defensar Girona
Tal dia com avui de fa 216 anys, una Girona molt debilitada per mesos de setge de les tropes napoleòniques aconseguia repel·lir un enèsim atac de l'exèrcit francès. Era el 19 de setembre del 1809 i aquell dia s'exaltaria fins al franquisme com el Gran Dia de Girona, en què l'absolutisme va aconseguir vèncer un exèrcit de valors republicans. Només algunes veus, com la de l'escriptor i periodista gironí Prudenci Bertrana, s'atrevirien a posar en qüestió el relat oficial, cosa que li va comportar rebuig públic, una detenció i haver d'anar a viure a Barcelona.
La reducció de les hores de treball (1891)
De l’article de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901) a la revista El Nuevo Régimen (2-V-1891). Traducció pròpia. Tal dia com avui del 1915 van col·locar la primera pedra del monument que Barcelona dedicava al polític republicà Pi i Margall. El monument, situat a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal, el van inaugurar molts anys després, durant la guerra espanyola del 1936-1939. Derrotada la República, els vencedors van convertir-lo en un monument a la victòria franquista. El federalista Francesc Pi i Margall havia presidit durant un mes del 1873 la Primera República Espanyola.
Per a això ha vingut Joan: els apunts en calent del Barça-Newcastle
Bona estrena del Barça a la Lliga de Campions, amb un triomf (1-2) en un camp complicat com és el Saint Jame's Park.
Trump obre la veda a la persecució de l'oposició
Els crits de "Fight, fight, fight!" que va brandar Donald Trump després de sobreviure a l'atemptat de Butler no només eren una eina per galvanitzar els seus. També eren una promesa de venjança que, un any després de l'episodi, galopa rampant per una societat molt més fracturada i on el president ha obert la veda per a la persecució de l'oposició. Sigui a les universitats, als centres d'investigació científics, als mitjans o als carrers. La censura al programa de Jimmy Kimmel per un comentari sobre l'assassí de Charlie Kirk i l'anunci que catalogarà el moviment antifeixista com a "organització terrorista" en són els exemples més recents, però no seran els últims.