03/06/2012 
Noticias
L'última hòstia de l'any de l'Espanyol de Manolo González
San Mamés va posar fi a un dels millors anys de la història de l’Espanyol. El 2025, que va arrancar amb el conjunt blanc-i-blau en zona de descens i la continuïtat de Manolo González penjant d’un fil, ha acabat amb l’equip periquito cinquè, ben a prop de la zona Champions, i amb el gallec convertit en un dels tècnics de moda a la Lliga i guanyant, amb remuntada inclosa, en un estadi de Champions League -“seria molt bonic fotre una hòstia en un camp com aquest”, va dir a la prèvia Manolo- a 15 dies de rebre el FC Barcelona de Joan Garcia, líder de la competició, a Cornellà-El Prat.
Serrat: "Estic profundament agraït al barri i al país on he nascut"
Ja fa tres anys que Joan Manuel Serrat es va retirar dels escenaris, però aquest vespre ha fet una excepció i ha tornat a cantar El meu carrer, amb el mestre Joan Albert Amargós al piano. Ha cantat en rebre la Medalla d'Or, la màxima distinció de la Generalitat, que s'ha atorgat al músic i a l'actriu Núria Espert per dues trajectòries professionals i humanes excepcionals.
Vicepresident Abascal
Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.- Joan Manuel Serrat rep la Medalla d'Or de la Generalitat en una cerimònia a Palau
Els misteriosos missatges en clau de Feijóo
Dissabte a la nit, a La Sexta Xplica, convidaven –per variar– Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria que s’ha convertit en un comodí televisiu per analitzar l’actualitat. Per raons inexplicables, la presència d’aquest home davant les càmeres fa pujar les audiències. La seva capacitat d’estimular els audímetres és incomprensible, però els programes el porten de convidat quan els resultats flaquegen. Revilla, demagog i embriagat d’ell mateix, fica cullerada on convingui. Pel seu entusiasme, sembla que digui molt, però aporta poc. Li van fent preguntes fingint un interès per les seves opinions mentre ell s’esplaia amb un seguit de teories explicades amb tanta rotunditat que fa desconfiar. És el populisme personificat.