09/04/2012 
Noticias
Pierre Lemaître: "Va ser un calvari escriure com una nena és víctima sexual d’un adult"
Pierre Lemaître (París, 1951) va publicar el primer llibre quan tenia 56 anys i es va convertir en el rei de la novel·la negra. Tanmateix, explica que mai ha gaudit tant escrivint com ho està fent ara amb les sagues fulletonesques. Va guanyar el premi Goncourt el 2013, amb la novel·la Ens veurem allà dalt, la primera d'una saga d'entreguerres que va continuar amb Els colors de l'incendi (2018) i El mirall de les nostres penes (2020). El seu relat del segle XX va continuar amb una nova sèrie documental: El gran món (2023), El silenci i la ràbia (2024) i ara Un futur radiant, tots ells publicats per Salamandra i Bromera amb traducció al català de Núria Busquet. Lemaître continua amb la història de la família Pelletier en una nova aventura ambientada entre París i Praga el 1959, en plena Guerra Freda.
Adrian Grösser: "Em sembla molt 'fashion' el vi rosat"
Els actors aneu amb horaris girats: quan la gent descansa vosaltres treballeu. Quin és el moment que tens per desconnectar i fer una copeta de vi?
La barbaritat gramatical del "tots i totes"
El feminisme és una causa justa, que ha portat molts països a promoure lleis a favor de la igualtat de drets entre homes i dones, i alhora ha elevat el sentit de respecte que les dones mereixen, igual com el mereixen els homes: humans, ho som tots.
Fre als carrils bici en els pressupostos participatius de Barcelona
Un dels titulars de la primera edició dels pressupostos participatius de Barcelona van ser els projectes per fer nous carrils bici a la ciutat. Difícilment ho tornaran a ser aquest cop. Tot just començar aquesta segona edició, l’Ajuntament de Barcelona ha deixat fora del procés la pràctica totalitat d’iniciatives ciutadanes que demanaven ampliar la xarxa ciclista de la ciutat. Segons ha pogut constatar l’ARA, del prop d’un centenar de propostes relacionades amb la bicicleta que es van fer en primera instància –que inclouen canvis en la xarxa de carrils bici, però també altres mesures com per exemple nous aparcaments– n’han passat a la següent fase menys de 20 i, d’aquestes, la gran majoria ho han fet amb condicionants.
Trump reconcilia Londres i Brussel·les… fins a cert punt
L'aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca ha sacsejat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Un dels molts efectes, evident des de Westminster, ha estat l'acostament de Londres a Brussel·les i també a París, ja perceptible immediatament després de la victòria electoral de Keir Starmer el juliol passat. Sota el govern laborista, el Brexit no causa entusiasme, es vol refer la relació amb la Unió Europea i reparar les ferides que hi va deixar. Però malgrat la complicitat de les últimes setmanes en la carrera armamentista per a la defensa d'una Ucraïna i una Europa abandonada o gairebé pels Estats Units, moltes arestes continuen encara sense llimar. I no serà fàcil suavitzar-les.