15/10/2011 
Noticias
"La societat ha convertit els mestres en aguantacanalla i les escoles en pàrquings gratuïts"
M’agrada el contacte amb adolescents perquè són vitals, curiosos i crítics, perquè es plantegen dubtes, perquè han d’afrontar nous reptes i tenen tota la vida al davant. M’agrada compartir amb aquests adolescents la meva passió per la lectura i la literatura. M’agrada pensar que les veus i els relats que descobreixen els poden ajudar a entendre’s, a explicar-se millor a ells mateixos i al món que els envolta.
Què pot fer Brussel·les en la crisi de l'habitatge?
Ara que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?
Què fem quan la borsa baixa?
Quan invertim en borsa estem assumint un risc, i som conscients que podem perdre diners, però mai ens agrada veure-ho. Els últims dos mesos, la majoria de les borses mundials han sigut baixistes, amb l’excepció rarament, de l’Íbex-35 espanyol que en tenir tant pes dels bancs, s’ha deslliurat dels problemes econòmics del món. Trump i les seves polítiques de barallar-se amb tothom, han provocat la inestabilitat en els mercats.
"Jugar amb un braç és la cosa més normal del món"
Àngel Miralles és el xutador dels Pioners de l'Hospitalet, un equip que competeix a la LNFA, la màxima categoria estatal del futbol americà. Les seves estadístiques són extraordinàries. Ha anotat els vuit extra points que ha intentat i només va fallar un field gold. La peculiaritat és que li falta un braç de naixement. "Vaig néixer així i m'he anat adaptant amb molta naturalitat. Jo no noto res diferent, em veig com un jugador més. Al principi potser sorprenia els aficionats, sobretot els de l'altra conferència, però ara la majoria d'equips ja em coneixen", explica a l'ARA.
Últim adeu a Gaia, la missió que ha capgirat el coneixement de la Via Làctia
No feia ni un mes que havia parit, però tenia clar que no s’ho volia perdre de cap manera. Així que va agafar el seu nadó i es va plantar a la facultat de física de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, amb el seu grup de recerca, va poder seguir en directe, a través de grans pantalles, el llançament a l’espai del telescopi espacial Gaia, els ulls amb què durant 11 anys l’Agència Espacial Europea (ESA) ha escombrat el cel i ha revolucionat la visió que teníem de la nostra galàxia i el nostre veïnat còsmic. I on la participació catalana ha estat decisiva.