30/09/2011 
Noticias
Les altres llengües de tu mateix
Quan tenia nou anys, m’estudiava la llista de verbs irregulars alemanys a l’hora del pati. Quan en tenia dotze em gastava bona part de la meva setmanada en una revista per aprendre anglès. Ara fa uns mesos que he reprès el japonès després de més de deu anys i constato altre cop que aprendre una llengua em produeix una felicitat genuïna i una mica absurda (és evident que el japonès no em servirà de res) i alhora una frustració indescriptible (sé que mai no arribaré a tenir-ne un domini total). La gent em pregunta sovint quantes llengües parlo i jo dic que una i amb prou feines: el català. No és falsa modèstia, és només que una cosa és la llengua passiva —la que entenem llegint o escolant-la— i una altra de molt diferent la llengua activa —la que podem produir parlant o escrivint—, i per tant hi ha llengües que puc llegir sense dificultats però que no parlo amb fluïdesa. Això també és frustrant i em fa sentir com una impostora. Em consta que no soc l’única traductora que trem
Quan el compromís amb la veritat et pot costar la vida
Hi ha periodistes servils i covards que sacrifiquen el rigor deontològic a l’obediència als seus superiors o a les consignes del partit de torn que els paga o els alimenta (i els diu el que han de dir) i hi ha periodistes que miren de fer la seva feina amb honestedat i rigor, que intenten pensar i escriure esquivant el partidisme, el gregarisme, la ideologia de pilot automàtic i la comoditat. I, després, hi ha periodistes que són autèntics herois, que han de treballar en contextos ominosament hostils en què la llibertat de premsa és amenaçada i vandalitzada diàriament, periodistes que es juguen la vida si gosen dir la veritat o plantar cara als abusos dels poderosos (líders polítics, màfies, empresaris) i explicar la realitat tal com és.
“A mi em diuen 'marimacho' perquè m’agraden el waterpolo i el futbol”
Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.
Montse Virgili: “A les dones ens costa molt demanar que ens apugin el sou”
En una família de pagesos, paletes i mestresses de casa, la periodista Montse Virgili (Tarragona, 1976) va ser la segona persona a anar a la universitat. Abans de periodisme va estudiar dret, perquè a casa consideraven que havia de fer “una carrera de profit”. I tot i que va ser “el peatge per poder marxar de casa”, ara s’alegra d’haver-ne estudiat, remarca en declaracions a l’Empreses.
El Barça fa un regal als seus inversors
"És com si anessis al supermercat i jo et dic que un carro de la compra buit val 100 euros. Tu em dius que, buit, no els val, els 100 euros. Aleshores me'n vaig a donar una volta pel supermercat, començo a posar productes a dins el carro i et dic: «Ho veus com val 100 euros?». Sí, ara els val perquè al carro hi ha productes. Això és el que està fent el Barça", explica a l'ARA un financer pròxim al club blaugrana per fer entenedora l'operació que la junta de Joan Laporta està duent a terme amb l'absorció per part de Barça Produccions (conegut popularment com a Barça Media) de Bridgeburg Invest (Barça Vision).