13/07/2011 
Noticias
El mercat de préssecs de secà del Penedès que França voldria tenir a les seves places
És dissabte d’estiu, fa calor, molta calor, i a la plaça Subirats de Sant Pau d’Ordal hi ha una munió de gent que carrega caixes de préssecs de vinya i vermells. N’hi ha que porten carros, amb estructura de ferro vista, en els quals col·loquen unes quantes caixes, unes damunt de les altres. El murmuri de veus dels venedors i dels compradors s’enllacen amb les cançons d’estiu que emeten els altaveus de la piscina local, situada al costat, i que porta per nom Macarelleta. No som a Menorca, però sí en un mercat autogestionat per pagesos que ja voldria França per a les seves places. El mercat dels préssecs de Sant Pau d’Ordal fa vint anys que s’organitza de 9 h a 14 h tots els dissabtes i diumenges des del juny fins al setembre. Aquests préssecs no tenen cap segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP), però “poc ens cal, perquè ens hem fet el nostre nom, segell d’Ordal, que s’ha difós arreu”, diuen els pagesos.
Catalunya millora en transferència de tecnologia, però no prou
Un dels reptes d'una economia és la transferència tecnològica, passar de coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. En 13 dels 23 indicadors del Regional Innovation Scoreboard (RIS) de la Comissió Europea del 2025, creat per identificar punts forts i dèficits en relació amb les regions capdavanteres d’Europa en innovació, Catalunya encara està per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE).
Canvis de poder en el cercle més pròxim de Joan Laporta
Ara fa un any, a la trobada amb els periodistes per explicar en privat els números del Barça, s'hi van presentar dos membres del club: el directiu i tresorer Ferran Olivé i l'executiu Manel del Río, director de l'àrea corporativa. Tots dos van dedicar un matí a exposar les conclusions i a respondre les múltiples preguntes dels presents, fins i tot superant el temps previst. Quan va acabar la trobada, alguns periodistes van comentar entre passadissos la bona impressió que els havia donat Olivé per la seva capacitat d'explicar didàcticament qüestions econòmiques (malgrat dedicar-se professionalment a la medicina) sense titubejar davant de les preguntes.
"Sense els immigrants les empreses farien fallida": Olot terra d'oportunitats però no d'habitatge
Olot és un dels municipis que més creix de Catalunya. Sobretot després de la pandèmia, suma prop de 1.000 persones cada any, la majoria immigrants, i això vol dir un índex de creixement anual del 10% que fa que la població ja fregui les 40.000 persones. La tendència per als pròxims 15 anys és de creixement sostingut, segons l'Idescat, i aquest augment d'habitants tan pronunciat ja ha fet saltar les alarmes de l'Ajuntament olotí. L'alcalde, Agustí Arbós, de Junts, ha repetit en diverses ocasions que veu "inassumible" mantenir aquest ritme i poder garantir la qualitat dels serveis públics al municipi.
Una trentena d'alcaldes de Ponent, en peu de guerra contra la planta de biogàs més gran del sud d'Europa
Després de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona