22/11/2010 
Noticias
Una setmana de senyors amb nòvies-filles
L'amor és cec, diuen. També que no entén d'edats. Cap d'aquestes dues afirmacions és tècnicament falsa. El problema és que darrere d'aquestes dues frases tan habituals se solen amagar relacions que són desiguals les agafis per on les agafis. Relacions en què qui té més edat és justament l'home, i que, a més a més, també és el ric i el que té el prestigi social i la fama. Qui té més edat sol ser percebut, a ulls del gran públic, com el rellevant de la relació i les seves companyes no són enteses com a iguals sinó com un mer complement del personatge públic que són ells. L'amor és cec, sí. Però al principi, no al final. I quan es recupera la vista se sol veure que darrere d'aquestes afirmacions tan suposadament naïfs com "l'amor ho pot tot" perquè "no coneix fronteres" ni "entén d'edats" hi ha damnificats que sempre solen ser les dones joves que queden enrere quan ja no són –prou– joves. Perquè sí, els que al principi deien que l'edat no importava i que només era un número, qu
Pilar Castillejo (CUP) explica a Josep Rull que han votat per error en nom de Dani Cornellà
El decret i el PP, crònica d'una ingenuïtat
El que ha passat en relació amb el decret llei sobre l'actualització de les pensions i altres mesures socials revela una ingenuïtat manifesta de Feijóo i el PP. O, com a mínim, una comprensió deficient del mapa estratègic de la legislatura. Els populars tenen tants desitjos de recuperar el poder –cosa no criticable– que de vegades interpreten malament la realitat. Certament, Feijóo va caure en el parany de creure que Junts castigaria aquest cop amb duresa el govern de Pedro Sánchez. I no dic que Puigdemont i companyia no tinguin motius per queixar-se'n i que, de tant en tant, puguin posar les coses difícils als socialistes. Però hi ha un interès i una prioritat superior que cal preservar, i és la de no posar en perill el curs de la llei d'amnistia, que ja té prou enemics disposats a fer-la descarrilar.
El jugador enamorat de Badalona que va deixar el Madrid amb un pam de nas
Pocs dies després d'aterrar a Badalona, Sam Dekker va patir un atac d'ansietat. Angoixat pels constants canvis d'equip, el nord-americà va marxar un parell de dies a Londres, on tenia la dona i el fill. El jugador va enviar un missatge a Dani Miret, entrenador de la Penya, per tranquil·litzar-lo. "Ho sento, tornaré", li va dir. Un parell de dies després, superada la crisi, va complir la paraula i es va reincorporar al conjunt verd-i-negre. L'actitud del club català durant aquells dies va ser tan bona, que l'aler pivot va decidir fer arrels i allargar el contracte temporal fins al final de la temporada. La decisió va deixar amb un pam de nas el Reial Madrid, que estava intentant fitxar-lo.
“Com hi he d’anar, jo, als premis Gaudí? Ni em nominen, ni esperen res de mi”
Joel Joan Juvé (Barcelona, 1970) ha tornat a trobar amb Escape room la tecla per connectar amb el públic. Dijous van celebrar 300 funcions d’Escape Room 2, a finals d’any rodaran la pel·lícula i es posaran a escriure, amb Hèctor Claramunt, la tercera part de l’obra de teatre. Creador i primer president de l’Acadèmia de Cinema Català, els últims mesos li han coincidit uns quants aniversaris d’èxits televisius que ell va protagonitzar: Poble Nou (30), Plats bruts (25), Porca Misèria (20) i El crac (10). En aquesta conversa, parlem de per què fa anys que no el veiem ni a TV3 ni a la gala dels premis Gaudí.