02/10/2010 
Noticias
Una comunista i un ultradretà es disputaran la presidència de Xile
La progressista Jeannette Jara i l’ultradretà José Antonio Kast es disputaran la presidència de Xile el 14 de desembre en segona volta. És el resultat de les eleccions d'aquest diumenge, on s'ha imposat la candidata comunista, amb un 26,8%, per sota del que preveien les enquestes. Kast ha obtingut un 23,9% un resultat que el deixa com a favorit com a aglutinador del vot conservador. La sorpresa de la jornada ha estat un Franco Parisi, candidat outsider, que fa campanya contra els partits tradicionals i l’establishment, i promet “bala o presó” per als delinqüents i ha fregat el 20%. La gran derrotada ha estat la dreta tradicional, encapçalada per Evelyn Matthei, que no ha superat el 12,4%. La jornada electoral ha estat tranquil·la i amb una altíssima participació (86,5%, xifra atribuïda a la recuperació de l’obligatorietat del vot). El gir a la dreta es confirma.
Els Emirats Àrabs, l'aliat clau dels paramilitars que lluiten per controlar el Sudan
D'acord amb l'ONU, la guerra civil sudanesa és, juntament amb la guerra de Gaza, el conflicte que ha generat la crisi humanitària més greu recentment. Des de l'inici de la conflagració al Sudan l'abril del 2023, s'estima que les víctimes mortals podrien superar les 150.000, i els refugiats i desplaçats s'apropen als 15 milions en un país amb uns 50 milions d'habitants. L'arrel del conflicte rau en una lluita pel poder entre dos poderosos generals, Abdel Fattah al-Burhan, líder de l'exèrcit sudanès, i Mohamed Hamdan Dagalo, més conegut com a Hemedti, cap de la milícia Forces de Suport Ràpid (FSR). Ara bé, la guerra no s'hauria pogut prolongar durant tant de temps i generar tant de patiment sense la intervenció interessada de diverses potències regionals o mundials, i molt especialment dels Emirats Àrabs Units, el gran aliat de les FSR.
Manuel Borja-Villel: "Els museus occidentals no s'aguanten"
No deixa de ser curiós veure Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) dins el Palau Moja, la seu de la direcció general del Patrimoni Cultural, on treballa des de fa uns dos anys. Es tracta d'un dels professionals que en els últims anys ha esmerçat més esforços perquè els museus representin aquells que no tenen veu, als quals se'ls va negar la història, i que ara es mou per la residència d'un aristòcrata que va tractar amb esclaus. Però Borja té previst marxar-ne aviat: acabarà al desembre la seva etapa com a assessor museístic de la Generalitat, dos mesos abans d'exhaurir el contracte, amb un informe sobre com replantejar la idea de museu que lliurarà al patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Totes les reflexions i debats d'aquest informe són fruit de la feina que Borja ha fet en els últims dos anys amb desenes d'agents culturals i col·lectius, entre els quals hi ha IDRA, Transductores i Entrar Afuera, i d'una gran exposició que va tenir la seu principal al Palau Victòria Eugèni
La psicologia del Black Friday
Ja el tenim aquí. Com cada any, arriba el Black Friday i, amb ell, les ofertes que poden tornar irracionals les persones. Sabíeu que comprar genera una sensació de recompensa per a la ment? Tot és qüestió de química: mana la dopamina i la sensació de posar-se un mateix al centre. En aquestes dates, aquest efecte s’accentua.
Reunió del Consell de Política Fiscal i Financera: què hi porta María Jesús Montero?
El ministeri d'Hisenda i les comunitats autònomes de règim comú es tornen a veure les cares en un conclave fiscal que arriba amb retard. El departament que pilota María Jesús Montero (PSOE) es reunirà aquest dilluns al migdia amb els consellers i conselleres del rang en el marc d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què se'ls traslladarà quins són els seus objectius de dèficit i deute de cara al 2026. Normalment, Hisenda també informava sobre els recursos que transferirà a les comunitats el pròxim exercici. Aquest any, però, com que s'ha endarrerit el calendari –normalment es dona a conèixer a l'estiu–, Montero ja els va enviar una carta amb la xifra: les comunitats rebran 156.990 milions d'euros el 2026 (un 6,5% més que l'any 2025), 30.062 dels quals es transferiran a Catalunya, en concepte d'entregues a compte o bestretes. Alhora, també els ha informat de la liquiditat: 13.506 milions d'euros –2.687 milions per a Catalunya–.