28/08/2010 
Noticias
Un sastre que no va poder estudiar deixa l'herència a l'institut del poble per salvar el català
Antoni Rossell Terris va morir fa quatre mesos, a l’edat de 88 anys, a Sant Hilari Sacalm, la Selva. Al fer-se públic el seu testament, tot el poble va conèixer una notícia emocionant: tots els diners que havia guanyat durant la seva vida els deixava a l'Institut Anton Busquets i Punset perquè que els joves hilariencs puguin estudiar i gaudir d'una formació de qualitat. Rossell Terris, que no va tenir fills però sí molts nebots, de molt jove va aprendre l'ofici de sastre, amb el qual va fer fortuna, però mai va tenir l'oportunitat de fer estudis superiors; una espina clavada que, a través d'aquesta donació, va voler reparar pensant en les noves generacions.
Els càlculs de Trump sobre una intervenció militar a l'Iran
La guerra de nervis de Donald Trump contra l'Iran s'ha convertit en un constant intercanvi d'amenaces en què una escalada de tensió mal calculada pot acabar convertint-se en una intervenció militar real per part dels Estats Units. El president, que havia començat el seu mandat fa cinc mesos amb l'expectativa de retornar la pau al Pròxim Orient i convertir Gaza en un complex turístic, juga ara amb una regió molt més inflamada i la possibilitat d'involucrar-se en el conflicte. Després d'establir el marc de màxims amb l'opció de bombardejar l'Iran, Trump ha fet un pas enrere i ha deixat un marge de temps dins d'un període de dues setmanes perquè els aiatol·làs sospesin les opcions mentre els back channels diplomàtics també treballen per reprendre les negociacions. Sense dir-ho explícitament, el president estatunidenc ha deixat sobre la taula la seva oferta a la República Islàmica.
Bad Gyal a la Disneylàndia del sexe romàntic
25.000 persones van celebrar divendres el retorn de Bad Gyal a Barcelona. Cap al final del xou que va tancar la primera jornada del Share Festival al Parc del Fòrum, l'artista de Vilassar de Mar va exclamar: "Barcelona, la millor puta ciutat del món!". Després, en acabar Fiebre, el millor moment de l'hora i vint d'actuació, va somriure mentre afegia "Barcelona, t'estimo". L'ambient era festiu, com correspon al tancament del curs escolar; i el públic era eminentment juvenil i havia pagat entre 45 i 79 euros per viure un dia especial amarat per la xafogor barcelonina. Hi havia també uns quants progenitors asseguts a la zona de restauració, alguns llegint un llibre, d'altres simplement mirant de passar l'estona aliens a aquella Disneylàndia del sexe romàntic que experimentaven els fills.
Quants diners ens costa la corrupció?
S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).
Els viatges de Sor Lucía Caram a Ucraïna, on té el respecte fins i tot de Zelenski
Sor Pilar beneeix els aliments amb una oració mecànica, de la manera que ho fa algú que ho fa cada dia diverses vegades. A taula, truita, pernil, sopa, crema de carbassó i gaspatxo. “Això no ho ha fet la Lucía, eh! El gaspatxo no li queda bé…”, es xiva sor Juana Mari. Així, amb un sopar comunitari al convent de Santa Clara de Manresa, comença l’expedició humanitària número 36 de sor Lucía Caram a Ucraïna. Aquesta vegada hi transporta dues ambulàncies i una pick-up, que es posen en marxa l’endemà a quarts de sis del matí.