27/08/2010 
Noticias
Mor als 102 anys l'àvia de Gerard Piqué
L’àvia paterna de Gerard Piqué, Lina Rovira Montsant, ha mort als 102 anys, segons ha informat Mundo Deportivo. El diari esportiu ha avançat que la vetlla va tenir lloc aquest mateix dimarts a la tarda a Sant Guim de Freixenet (la Segarra). El funeral se celebra aquest dimecres a les 12 h a l’església del Sagrat Cor de Sant Guim. La família Piqué no ha donat detalls sobre la causa de la mort. Tal com apunta el Segre, Rovira va fer una aparició l'any passat al programa El foraster que presenta Quim Masferrer. “Me n’aniré d’aquest món molt contenta d’haver tingut fills i nets tan bonics, els estimo tant”, deia l’àvia de Piqué.
Dos menors troben els cadàvers dels seus pares al jacuzzi d'una casa a Cullera, a València
La Guàrdia Civil investiga la troballa dels cadàvers d'un matrimoni irlandès de 50 i 45 anys a l'interior d'una casa a la urbanització Cap Blanc de Cullera, a València. Van ser els seus dos fills menors d'edat, de 14 i 16 anys. els que van trobar els cossos sense vida aquest dimarts a la tarda. Segons fonts properes a la investigació i tal com recull Efe, la parella presentava signes aparents d'haver consumit drogues.
Junts torna a registrar la llei per delegar les competències en immigració a Catalunya
Miriam Nogueras (Junts) ha anunciat que el seu grup tornarà a registrar avui la proposició de llei per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat. Han incorporat modificacions respecte a la primera proposta, que van pactar amb el PSOE però va generar el rebuig de Podem.
Dolly Parton, quan el mal gust es converteix en poder
Quan pensem en Dolly Parton, morta dimarts als 80 anys a causa d'un càncer, ens venen al cap cançons tan mítiques com Jolene i I will always love you, però també els seus espectaculars looks. I és que Parton no era únicament una música extraordinària, sinó una icona pop que va construir conscientment la seva pròpia imatge fins a convertir-la en part indissociable de la seva obra. Una estètica que no pot comprendre’s en profunditat sense tenir en compte el context en què es movia: el del country.
Jacob Elordi està molt sol, el pobre
Ja és estrany que ningú encara s'hagi inventat una paraula que defineixi i aplegui totes les ficcions sobre l'apocalipsi, ara que cada setmana, si no n'hi ha una pel·lícula, n'hi ha una sèrie. De la mateixa manera que algú un dia es va treure del barret actioner per als films d'acció o survival per als de supervivència extrema, un apocalypter, per dir alguna cosa, potser facilitaria l'etiquetatge de cara a l'espectador. La que toca avui és l'última de Ridley Scott. I la veritat és que costa determinar quin és el propòsit d'aquest film, cap a on va, què pretén, què ens vol dir exactament. El que sí que ens queda clar és que ja no n'hi ha prou amb treure Jacob Elordi el més guapo possible: ara també ha de saber pilotar avions, arreglar qualsevol andròmina, cuinar bé, ser afectuós amb els nens i els animals, semblar el millor gendre possible i cercar la fraternitat entre les escorrialles del món encara que hagi arribat l'Harmagedon. Un sant baró postapocalíptic. Ah, i també incloure plans