24/07/2010 
Noticias
Bombers que busquen supervivents en un fals terratrèmol a Osona
El terra ha tremolat i la sacsejada s'ha escampat per parets i sostres. Cases convertides en runes i alguns dels seus habitants enterrats sota muntanyes de sorra i pedres. L'epicentre del terratrèmol és el nord del Pakistan, un territori abrupte de cims escarpats on els trets de les milícies enfrontades formen part del seu paisatge. El primer equip que ha aconseguit arribar a una de les zones afectades és un grup de rescatadors turcs, vinguts a socórrer allà on no arriben les autoritats pakistaneses. Planten el campament i les primeres informacions són complicades: hi ha víctimes entre les runes. La normativa internacional, marcada per les Nacions Unides, estableix que aquells rescatadors que arriben primers a un lloc són els encarregats de dirigir l'operatiu i coordinar els equips d'altres països que vagin arribant.
L'aventura mexicana de Josep Linuesa: "La vida et porta a llocs que no t'hauries imaginat"
Fa més de sis anys que l'actor Josep Linuesa (Barcelona, 1966) se'n va anar a Ciutat de Mèxic per treballar en una producció audiovisual a Telemundo. La pandèmia el va atrapar, a ell i la seva parella, la també actriu Mónica Corral, a l'altra banda de l'Atlàntic. Llavors l'actor va fer un tuit demanant ajuda per poder arrancar un projecte a Youtube: "Amics, en tinc 54, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina", deia. El missatge es va viralitzar i lamenta que també es va tergiversar: "Hi va haver diaris que van dir que pidolava per Ciutat de Mèxic! Jo només demanava seguidors!". El seu canal volia documentar la vida a Mèxic i els vincles amb Catalunya. "Vam entrevistar els refugiats de la Guerra Civil, vaig conèixer històries colpidores com la de Rosa Duran, però, després de tanta feina, no va donar ni un sol euro. Va ser desesperant, i d'aquí la crida demanant ajuda".
Gaza: el dol impossible dels cossos sense nom
Als carrers oberts per les bombes i els carrerons on la pols mai no s'assenta, milers de famílies palestines viuen un dol suspès. La guerra no només ha multiplicat la mort; ha trencat la possibilitat d'acomiadar-la. Els cossos s'acumulen en dipòsits de cadàvers improvisats, en bosses numerades, en fosses cavades amb pressa. Altres segueixen desapareguts sota edificis col·lapsats, convertits en fragments impossibles de reconèixer. A Gaza, la mort ha deixat de tenir nom.
El relleu generacional del 'mainstream' cultural
"Pa negre, Manel i Pep Guardiola", deia Carles Capdevila en els primers mesos de l'ARA. Com a director del diari, mirava d'ajustar la mirada. Pa negre, la pel·lícula d'Agustí Villaronga, s'havia estrenat el 15 d'octubre del 2010, tretze dies abans del naixement de l'ARA. El grup Manel va publicar el segon disc, 10 milles per veure una bona armadura, el març del 2011. I Pep Guardiola entrenava el FC Barcelona que va guanyar la Lliga de Campions el 28 de maig del 2011 a Londres, amb gols de Pedro, Messi i Villa. Quinze anys després, la directora de l'ARA, Esther Vera, podria dir: "Rosalía, Carla Simón i Lamine Yamal". Deixant de banda el futbol, que tot ho amara però que no és el material amb què s'escriuen les pàgines de Cultura, entre les paraules de Capdevila i les que podria subscriure Vera hi ha tot un canvi en el mainstream cultural català, en les manifestacions culturals que transcendeixen l'àmbit sectorial. El mainstream no és necessàriament ni el producte més venut ni el més popular, sinó
Theodor Kallifatides: "L’harmonia i la felicitat et venen, és impossible buscar-les"
Quedem amb l’escriptor greco-suec Theodor Kallifatides davant del mar Mediterrani, al Club Natació Barceloneta. Als seus 87 anys, té un caminar àgil. Fa un dia assolellat, hi ha gent a les piscines a l’aire lliure i a la platja. En acabar l’entrevista, Xavier Bertral, el fotògraf, bon lector seu, li explica que la seva filla Emma un dia, per referir-se al típic dolç grec ensucrat kourabie, li va demanar: “Puc menjar-me un kallifatides?”. El Theodor queda enamorat de l’anècdota. I així ens acomiadem... Abans hem parlat durant una hora dels dotze déus de l’Olimp i, a través seu, d’un present marcat pels problemes eterns de la condició humana: guerra i pau, amor i odi, gelosies i esperances. L’escriptor, que als 25 anys va emigrar a Suècia i es va convertir en autor d’èxit en aquell país i en llengua sueca –fem l’entrevista en anglès, però també es defensa en francès, italià, espanyol i alemany–, el dijous 27 de novembre rebrà el primer Premi Internacional Diari ARA al P