11/07/2010 
Noticias
L'escriptora Carme Riera: “Em va costar molt aprendre a llegir”
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura. Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.L'extemporània oferta que va rebutjar Josep Samitier, la primera estrella del Barça
Ha passat ja més d’un segle del debut amb el primer equip, però avui dia el seu nom encara ressona entre els culers. Josep Samitier, la gran estrella mediàtica del Barça de la dècada dels vint, continua formant part del panteó dels déus barcelonistes. L’adjectiu “mediàtic” va a tomb perquè, a més de ser un futbolista gegant que va liderar la primera edat d’or blaugrana, també va tenir una projecció inèdita per a un jugador d’aquells temps. Innombrables portades de revistes, publicitat, pel·lícules i, fins i tot, amistat amb ídols d’altres terrenys del món de l’espectacle, com ara Carlos Gardel o Maurice Chevalier, són la prova que aquest jugador va traspassar els límits del rectangle de joc per esdevenir una icona de la societat catalana de principis del segle XX.
Cartes de Nadal per als presoners polítics russos
“Em moro de ganes de rebre la vostra resposta i us desitjo un bon Nadal per endavant (aquí celebrem el Nadal catòlic, el 25 de desembre). Demà, la nostra professora de rus ens parlarà de les tradicions nadalenques ortodoxes i tinc moltes ganes d’aprendre més sobre una altra cultura!”. La Marine, de 21 anys i estudiant de sociologia a París, em fa arribar un document amb una desena de cartes diferents. Són cartes que ha enviat a presos polítics russos i bielorussos des del mes de setembre, a partir d’una iniciativa de l’ONG Memorial, prohibida a Rússia des del 2021.
Com la guerra entre dos temuts clans de la droga de Montenegro ha arribat a Catalunya
Kotor és un una ciutat d'una mica més de 10.000 habitants ubicada al sud de Montenegro. Envoltada de muntanyes i de mar, és una localitat molt turística, que defineix com poques el paisatge escarpat i imponent d'aquest país dels Balcans. Però Kotor també va ser la ciutat fundacional d'una màfia molt activa a principis de segle, sobretot dedicada al tràfic de drogues. Els seus tentacles cada vegada es van fer més extensos per Europa i fins i tot van arribar al port de València. Era el 2014 quan hi va desaparèixer un carregament de cocaïna. Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues, es tractava d'una operació de la màfia de Kotor que va fer fallida. Aquest carregament va desencadenar una guerra interna en el si d'aquesta màfia i va deixar dos bàndols clarament diferenciats: els Skaljari i els Kavac. La guerra encara dura i en els últims mesos Catalunya en pateix les conseqüències.
El misteri de l'animal inventat que es menja per Nadal a un sol lloc del món
¿És de debò una au única al món? ¿Es cria al pol Nord? ¿Creix en nius a dalt dels arbres? ¿O es tracta d’una criatura de laboratori que ni tan sols té cap? Tota mena de llegendes acompanyen des de fa 30 anys un dels menjars més omnipresents a les taules del Brasil per Nadal. Allà, són molts els que han sentit algun cop històries sobre l’origen d’aquest superpollastre, el Chester, sempre envoltat d’un misteri que ha donat ales a les més extravagants teories (com la de la bèstia sense cap). Ben pocs poden assegurar haver-ne vist mai un exemplar viu, i per això, quan el periodista Vitor Hugo Brandalise Junior deixa anar assegut en un bar, entre amics, la frase “El meu tiet va ser un dels inventors del Chester”, sap que tindrà l’atenció total de l’audiència.