04/07/2010 
Noticias
Trump dona ales a l'enviament de tropes europees a Ucraïna
El primer a plantejar-ho va ser el president de França, Emmanuel Macron. Aleshores, ara fa gairebé un any, es va veure com un estirabot d'un líder desdibuixat, i gairebé cap aliat occidental li va seguir el corrent. Tanmateix, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i la por de la Unió Europea a ser irrellevant en les potencials negociacions de pau entre Kíiv i Moscou han fet canviar d'opinió alguns socis europeus i han donat ales a una idea que fins fa pocs dies es veia com un impossible: enviar tropes europees de pau a Ucraïna.
Barcelona és la tercera ciutat d'Europa amb més estrelles Michelin i la quinzena del món
Barcelona és la quinzena ciutat del món amb més estrelles Michelin, segons dades de la mateixa guia obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies ja amb l’actualització del 2025 per a la majoria de països. La capital catalana en suma 39, en un rànquing encapçalat per Tòquio (220) i París (157). La ciutat francesa és la líder a Europa i Barcelona és la tercera del continent –també per darrere de Londres (103)–, i se situa primera de l’Estat, seguida de Madrid (37). A més, l'Hermanos Torres, el Lasarte, el Disfrutar i l'ABaC impulsen la ciutat a la setena posició del planeta en nombre de triestrellats, amb 4 d'un total de 148. Segons l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, una "cultura gastronòmica impregnada a tot arreu" i l'impacte del xef Ferran Adrià expliquen les xifres.
Baixen els crims amb arma de foc, la majoria vinculats al narcotràfic
Un crim a la setmana. L'any passat es van cometre 62 homicidis a Catalunya, vuit menys que el 2023, que va ser un any de rècord pel que fa a assassinats. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA, Catalunya ha tornat a registrar unes dades de crims semblants a les del 2022 i el 2019, quan se'n van cometre 61, i la baixada de casos es nota sobretot en els homicidis comesos amb arma de foc.- Els mecanismes subtils de catalanofòbia amb Jordi Pujol
Prendre el tot per la part sempre comporta un punt, o quatre, de caricatura. I les relacions Catalunya-Madrid van empeltades d’aquesta síndrome. Posem Madrid com a subjecte d’una frase i és prou obvi que ens estem referint al conjunt de ressorts de poder que s’acumulen a la capital de l’Estat i que fan sentir el seu puny de ferro, sigui amb guant de vellut o ni tan sols això. Amb Catalunya el reduccionisme va per una altra banda, i és de caràcter moral. Mirem aquest titular de portada de l’Abc: “Catalunya busca com rehabilitar Pujol mesos abans de ser jutjat per corrupció”. Qui és Catalunya? Les institucions? La gent que apuja la persiana? La que no té persiana per apujar ni pot pagar la calefacció? El subtítol dona una pista sobre què entén el diari que és Catalunya. Parla “d’exconvergents” i “empresaris” i ve a dir que a Salvador Illa ja li va bé recuperar la política de pactes perquè això ajuda a deixar enrere el Procés. 
Els aranzels de Trump revertiran dècades d'integració entre els EUA i Mèxic
Quan Dennis Nixon va començar a treballar en un banc regional a Laredo, a Texas, l'any 1975, només hi havia un degoteig de comerç a través de la frontera amb Mèxic. Ara, gairebé mil milions de dòlars en mercaderies i més de 15.000 camions passen cada dia per la línia fronterera a només un quart de milla de la seva oficina, sumant les economies dels Estats Units i de Mèxic. Laredo és el port més concorregut d'Amèrica i un pas per a peces de cotxes, gasolina, alvocats i ordinadors. "Ja no les podeu separar, va dir Nixon sobre les economies dels EUA i de Mèxic. Trenta anys d'integració econòmica sota un acord de lliure comerç han creat "interdependències i relacions que no sempre s'entenen fins que alguna cosa va malament", va dir.