21/06/2010 
Noticias
“Em vaig reconstruir des de les runes: és possible tornar a estimar i ser feliç”
"La revolució de la productivitat de la IA no es nota"
Qui seran els guanyadors i els perdedors en una economia basada en l'automatització? Com hem d'entomar la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el món del treball? Bona part de la recerca de Jeremias Adams-Prassl versa sobre algunes d'aquestes preguntes, i moltes d'altres que apareixen amb l'esclat d'aquesta tecnologia i el seu impacte ja visible en la nostra vida quotidiana. El professor i vicedegà de dret a la Universitat d'Oxford va exposar algunes d'aquestes idees en una conferència al Palau Macaya de la Fundació La Caixa fa unes setmanes.
De Joans, Joseps i ases ja no n'hi haurà a totes les cases
Durant anys els noms Joan i Josep es posaven a molts nadons nascuts a Catalunya, i d’aquí ve la popular frase “De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”. Però en les darreres dècades aquesta tendència s’ha capgirat. En el cas de Josep, després d’un auge entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, en què se’ls va posar aquest nom a més de 15.000 nadons, a partir dels anys 2000 va caure en picat: del 2010 al 2019 només 652 nadons es van dir Josep, i entre el 2020 i el 2023 la xifra va baixar fins als 109.- “Em vaig reconstruir des de les runes: és possible tornar a estimar i ser feliç”
Gisèle Pelicot (Willingen, 1953) va prendre una decisió valenta. Va voler que el judici contra el seu marit i els altres 50 homes que la van violar se celebrés a porta oberta. Durant 10 anys l'havien violada a casa seva, després que el senyor Pelicot la sotmetés sistemàticament a un còctel de drogues. El seu cos patia les conseqüències de les violacions i el seu cervell les dels somnífers. Ella no recordava res, però ell ho havia enregistrat tot en vídeos que es van convertir en la principal prova del procés. El seu cas va fer la volta el món i va donar cos a un nou lema del feminisme: "La vergonya ha de canviar de bàndol". La seva decisió valenta va fer que es canviés el Codi Penal a França per posar al centre el consentiment. És la imatge viva de la resiliència i la força d'una dona que se sap supervivent de l'horror. I no abaixa el cap, per ella ni per les altres. Però a ella no li agrada considerar-se una icona, sinó algú que desperta consciències. Ha visitat Barcelona per presentar l 
L'auge del neolaportisme: "Els culers joves potser són alternatius, però no idiotes"
Joan Laporta va fonamentar la campanya a la presidència del Barça del 2021 en la nostàlgia. Ara, amb gairebé 64 anys, i després d'un mandat amb llums i ombres, opta a la reelecció. Si guanya les eleccions del 15 de març, encetarà una tercera etapa i s'acostarà a les dues dècades de Josep Lluís Núñez a la llotja del Camp Nou. Tot i la bretxa generacional en un context molt marcat per la tecnologia i les xarxes socials, Laporta aconsegueix quallar entre molts joves. No sempre són votants del Barça, però alimenten el relat favorable a l'advocat barceloní. A l'ARA hem entrevistat culers d'entre 20 i 40 anys amb una marcada simpatia laportista. A parer seu, la personalitat i el carisma s'imposa a una gestió sovint marcada per l'opacitat.