24/03/2010 
Noticias
L'independentista flamenc i "amic" de Puigdemont que governa Bèlgica
Bèlgica tindrà per primera vegada un primer ministre independentista flamenc. Després de més de set mesos de negociacions, el líder del partit nacionalista NVA (Nova Aliança Flamenca), Bart De Wever, ha pres possessió aquest dilluns com a cap del govern belga. Liderarà una coalició heterogènia de fins a cinc partits, formada també pels democratacristians flamencs, els liberals valons, el socioliberal francòfon Les Engagés i els socialistes flamencs. "Ser primer ministre no era el meu somni, però quan vaig veure els resultats de les eleccions vaig pensar que teníem una situació única", ha dit el dirigent nacionalista, que sempre s'ha mostrat proper al moviment independentista català i a l'expresident Carles Puigdemont.
El nou full de ruta d'ERC: nació, llengua i un referèndum sense data
Esquerra ha començat a definir el seu full de ruta de cara al nou cicle polític i l'ha posat negre sobre blanc en les tres ponències que s'han de debatre en la segona part del congrés del 15 i 16 de març que se celebrarà a Martorell. Amb l'independentisme sota mínims, els republicans s'han proposat recuperar la majoria independentista social i institucional en els pròxims anys per "liderar en condicions el camí a l'exercici del dret d'autodeterminació", però no fixen cap data per un nou referèndum. "Treballarem pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d'octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana, que és el nostre objectiu irrenunciable i per al qual no podem descartar, d'antuvi, cap via democràtica", escriu la direcció del partit en la ponència estratègica dedicada exclusivament al full de ruta independentista i que porta per títol "Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència".- De quan era corresponsal d’‘El Mundo’
A mitjans dels noranta vaig ser fugaçment corresponsal d’El Mundo. Aleshores vivia a Vic i les opcions de col·locar temes eren francament escasses. Però el diari mantenia una redacció a Catalunya potent –en el local que va acabar ocupant l’ARA, abans de venir al Raval– que encara no havia patit les destralades de la crisi. Una de les poques vies per publicar era parlar del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Osona. El cos començava a assumir competències de policia judicial i això, esclar, feia remugar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. He de dir que no recordo que em toquessin mai una informació –no sé si ara passaria el mateix– tot i que el tractament editorial del diari als espais d’opinió era inequívocament crític amb la retirada (progressiva i parcial) de les forces espanyoles de seguretat. Devia ser l’any 1995 o 1996. I, com si fos una magdalena proustiana, aquest record de quan tot just inaugurava la vintena m’ha colpejat la memòria en llegir el titula 
Indra posa en marxa un gegant de l'espai, mentre busca comprador per al negoci de la consultoria
Indra engega la maquinària per poder presumir d'un gegant de l'espai. Després de comprar el 89% del capital social d'Hispasat, l'operador de satèl·lits espanyol, a Redeia (matriu de Red Eléctrica) per valor de 725 milions d'euros, la companyia del sector de la defensa i la tecnologia també vol controlar la seva filial Hisdesat, especialitzada en l'observació de la Terra i el transport de les comunicacions governamentals per canals segurs a través de satèl·lits i, per tant, filial estretament vinculada al negoci militar. "La societat [Hisdesat] ha quedat reorganitzada de manera que siguem nosaltres [Indra] qui en tingui el control", ha confirmat el conseller delegat de l'empresa, José Vicente de los Mozos, en una conferència amb la premsa aquest dilluns al migdia.
No, això no s'ha acabat
Aquell lema que va començar amb un tuit d'Alexia Putellas i que van seguir sense fissures totes les futbolistes de la selecció espanyola en suport a Jenni Hermoso després del vergonyós discurs de Luis Rubiales a l'assemblea de la RFEF, aquell "S'ha acabat" que va retrunyir en tota la societat, va fer la volta al món i que cridem després als carrers el 8-M, va ser només el principi. Perquè lamentablement no s'ha acabat, no. Tant de bo, però no.