06/02/2010 
Noticias
La pasta de cigrons evita filtracions
Estopanyà (en castellà tot sempre és més llarg: Estopiñán del Castillo) és un bonic poble de la Franja de Ponent on resideixen poc menys d’un centenar de persones. Passejant-hi sents parlar més català que a Barcelona. És força concorregut perquè és un dels punts de partida d’una visita que s’ha fet molt popular, la de "la muralla xinesa de Finestres", situada a tocar del pantà de Canelles i del poble abandonat de Finestres. Aquest llogarró va quedar abandonat a mitjans dels anys cinquanta del segle XX. La construcció del pantà va inundar les seves terres més fèrtils i va barrar les comunicacions que, a través del riu, tenia amb els pobles veïns. "Quan em demanen per on es va a la muralla xinesa jo els responc que han de fer 13.000 quilòmetres", em diu en Benjamí Vallmanya, d’Estopanyà. "Aquí sempre n’hem dit «Les roques de la vila» o «Les dents de Finestres»".
'A la contra', per Ferreres 23/08/2025
Mansions i palaus aquàtics: les luxoses (i polèmiques) vacances dels ‘royals’
L’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que totes les persones tenen dret al descans. Fins i tot els royals, que tot i que a diferència de la resta de mortals no tenen un període tancat per dies naturals o hàbils, a l’estiu també aprofiten per desaparèixer uns quants dies.
La Barbie s'ha tornat intel·ligent
"Mama! La Barbie no em saluda. Li he dit hola i m'ha dit que pronuncio malament la a neutra". La mare sospira. La nena afegeix, amb cara de trauma: "L’he llançat contra el sofà i Ilavors m’ha dit que em faci mirar el TDAH".
Javi Rey, autor de còmics: "En algunes situacions familiars, la cultura pot salvar vides"
"Vaig créixer a Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, als anys 90. Tenia ganes i necessitava parlar d'aquella època i d'aquell context, d'uns estius d'amistat que semblaven eterns, on passava el temps sense que hi hagués res a fer", explica el guionista i dibuixant Javi Rey (Brussel·les, 1982). Aquells records personals i familiars han inspirat un dels millors còmics de l'any, Li dèiem Bebeto (Norma Editorial), un relat sobre els estius d’asfalt a l’extraradi i del pas de la infància a l'adolescència en un entorn humil de classe treballadora. Les seves vinyetes estan poblades de nens que passaven les vacances jugant partits de futbol a les places i que semblaven predestinats a les fàbriques dels polígons de la zona. "No hi havia, com ara, tantes pantalles i distraccions, ni tants estímuls. Penso que aquella època va ser un final d'etapa. Després, a partir del 2000, ja van començar els smartphones i, amb els mòbils, els estius dels adolescents s’han convertit en una altra cosa. Crec que la m