17/01/2010 
Noticias
- De quan era corresponsal d’‘El Mundo’
A mitjans dels noranta vaig ser fugaçment corresponsal d’El Mundo. Aleshores vivia a Vic i les opcions de col·locar temes eren francament escasses. Però el diari mantenia una redacció a Catalunya potent –en el local que va acabar ocupant l’ARA, abans de venir al Raval– que encara no havia patit les destralades de la crisi. Una de les poques vies per publicar era parlar del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Osona. El cos començava a assumir competències de policia judicial i això, esclar, feia remugar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. He de dir que no recordo que em toquessin mai una informació –no sé si ara passaria el mateix– tot i que el tractament editorial del diari als espais d’opinió era inequívocament crític amb la retirada (progressiva i parcial) de les forces espanyoles de seguretat. Devia ser l’any 1995 o 1996. I, com si fos una magdalena proustiana, aquest record de quan tot just inaugurava la vintena m’ha colpejat la memòria en llegir el titula 
Indra posa en marxa un gegant de l'espai, mentre busca comprador per al negoci de la consultoria
Indra engega la maquinària per poder presumir d'un gegant de l'espai. Després de comprar el 89% del capital social d'Hispasat, l'operador de satèl·lits espanyol, a Redeia (matriu de Red Eléctrica) per valor de 725 milions d'euros, la companyia del sector de la defensa i la tecnologia també vol controlar la seva filial Hisdesat, especialitzada en l'observació de la Terra i el transport de les comunicacions governamentals per canals segurs a través de satèl·lits i, per tant, filial estretament vinculada al negoci militar. "La societat [Hisdesat] ha quedat reorganitzada de manera que siguem nosaltres [Indra] qui en tingui el control", ha confirmat el conseller delegat de l'empresa, José Vicente de los Mozos, en una conferència amb la premsa aquest dilluns al migdia.
No, això no s'ha acabat
Aquell lema que va començar amb un tuit d'Alexia Putellas i que van seguir sense fissures totes les futbolistes de la selecció espanyola en suport a Jenni Hermoso després del vergonyós discurs de Luis Rubiales a l'assemblea de la RFEF, aquell "S'ha acabat" que va retrunyir en tota la societat, va fer la volta al món i que cridem després als carrers el 8-M, va ser només el principi. Perquè lamentablement no s'ha acabat, no. Tant de bo, però no.
El cervell té la major concentració de microplàstics del cos humà, segons un estudi
Cada vegada hi ha més evidències científiques de com les nanopartícules de plàstic que ens envolten acaben dins dels nostres cossos. L’última l’han publicat aquest dilluns investigadors d’Alburquerque a la revista Nature Medicine. Segons una recerca feta amb mostres de cadàvers humans del 2016 i del 2024, els microplàstics s’acumulen al cervell, al ronyó i al fetge, si bé es detecten a uns nivells més alts al teixit encefàlic. A més, s’han trobat concentracions més elevades de fragments o escates de polietilè en persones que han mort els últims anys que en altres mortes fa gairebé una dècada.
Sempre és més fàcil fer foc nou per als botxins
“Están puestos en balanza dos corazones a un tiempo / Uno pidiendo justicia y otro pidiendo venganza”. En aquests versos que obren les alegries Un tiro al aire que cantava Camarón ressona un sentiment atàvic de la condició humana: la lluita interna i ancestral entre l’impuls violent que demana apaivagar un dolor causat per altri tirant pel dret i la moral que aconsella correcció, lleis i, en general, superar l’estadi de barbàrie. En aquest estira-i-arronsa es mouen, doncs, els 106 minuts de La red fantasma.